No hi ha res com donar un tomb per Eivissa per descobrir llocs especials amb decoracions transegresores, diferents i gens vistes. Eivissa és un paradís de contrasts que van des de l’aire flower power dels hippies fins a la sofisticació dels llocs més vips.

L’hotel Usuhaïa, situat a la mateixa ciutat d’Eivissa, cap al final de la llarga platja d’en Bossa, és un lloc conegut arreu, especialment perquè s’hi ofereixen els espectacles més rellevants de l’estiu eivissenc que tenen lloc a l’aire lliure.

L’edificació del complexe hoteler ja resulta inusual i sorprenent. Qui coneix un espai gran com aquest decorat amb flors gegantines?

Tant a la zona de les piscines com en altres indrets del vast complexe els animals hi juguen un paper ben rellevant com podeu veure en aquestes properes imatges.

Aquesta construcció que es veu al fons és l’escenari. Grandiós i, de nit, espectacular, acull tota classes d’esdeveniments, especialment musicals. Amb el fons de les piscines il·luminat, així com la resta d’instal·lacions, en fer-se fosc esdevé un complexe espectacular.

El tret més característic d’aquest enclau só les formigues de totes mides: n’hi ha arreu, tant per les zones exteriors com interiors. 

Més animals. Aquests donen pas a l’exclussiu Beach Club.

Grans tumbones, serveis de luxe, cava de la Veuve Clicot… en fi tot un món exlussiu a l’abast de només uns quants.

Per qui desitja quedar-se a la piscina es trobarà amb la sorpresa de banyar-se amb aigües vermelles. Tot un atreviment decoratiu!

A qui el vermell li sigui massa tremendo pot anar a la zona de la piscina d’un blau caribeny que convida al relax.

Tots els recursos emprats en la decoració resulten ben sorprenents. Una filera de gàbies de gran tamany ocupen aquesta zona del bar.

De seients n’hi ha de molts tipus. Aquí podeu veure uns clàssics actualitzats que comparteixen espai amb altres de disseny molt contemporani.

Detalls sorprenents: el tronc que fa de base a la taula, els seients, la superformiga…

Ja heu vist que el vermell és el color protagonista d’aquesta zona. Les formigues que, com he dit abans es troben arreu, aquí, enfilades al sostre, queden banyades amb aquest to de color.

Queda tancat el reportatge amb la peça més distintiva d’aquest complexe: la formiga. en aquest cas en format gegantí.