Hi ha qui té debilitat pels gossos i altre, com jo, pels gats. Recordo que, de petita, les meves joguines preferides van ser un nino de goma, ennegrit perquè el vaig posar al sol i em va quedar de color cafè amb llet i que guardo com un tresor, i un gat.

El gat es deia Marrinyo i era un excel·lent company de jocs. El vestia amb roba del nino, peücs i gorro inclosos, i el posava al cotxet i ell tan tranquil.

Després de bastants anys de no tenir gats ara n’hi ha hagut per donar i vendre. El tema es va encetar amb una gateta diminuta que estava abandonada. Després de criar-la amb una xeringa perquè s’empassés la llet i, quan ja estava del tot ufanosa, un cotxe la va matar.

A partir d’aquest fet hi ha hagut bastant trànsit de gats per casa. Sortosament, fins ara, totes les cries que han tingut gates diferents estan molt ben cuidades ja que viuen en llars on se les aprecia molt. En aquestes properes imatges podeu veure una família que ja no és a casa. La mare també ha estat adoptada.

Preparant-se per fer una foto de grup. La mare dóna ordres.

Tothom sembla que li ha fet cas i ella, orgullosa, n’està contenta.

El quartet.

Aquests dos viuen a Cervera.

 

I aquests altres a l’Ametlla. A vegades els anem a veure i s’han fet molt grans.

Ara tenim una altra família. La mare es filla de la mateixa gata i germana dels quatre gatets però d’una altra camada. Va tenir quatre gatets, dos d’ells ja viuen a la seva nova llar i ara aquests dos busquen algú que els adopti.

La gateta és molt bonica…

… i entremaliada.

El gatet, més gran, també és maco. Són carn i ungla. sempre juguen plegats i fa molta gràcia mirar com d’amics són.

Quasi sempre els veureu l’un al costat de l’altre.

Aquí es veu la família sencera. Fixeu-vos en el tamany d’aquest gat gros. És l’estrella de la casa. Es diu Gigoló i més mimat no ho pot estar. Tot i que sembla de la família no hi té res a veure. Fa vuit anys que el van treure d’una protectora d’animals i des d’aquest hivern viu a casa. Pesa més de sis quilos i és tranquil i fa molt bona companyia.

D’espavilat també ho és. Té una gran habilitat per apropiar-se dels millors racons. L’any 1928 Le Corbusier junt amb dos dissenyadors més van crear la mítica chaise longue que porta el seu nom. Una peça de mobiliari revolucionària i, sempre d’actualitat. Diuen que ofereix un equilibri perfecte entre la puresa de línies i la comoditat. Els millors museus del món d’art contemporani exhibeixen aquesta peça considerada com una màquina del repós, com el MOMA de Nova York.

Dons el Gigoló ha endevinat les virtuts d’aquesta chaise longue i se’l pot veure adoptant postures variades que sembla que li plaguin molt.

 

 

D’això se’n diu vida de gats que no és mala vida!!!!!