El Consell d’Eivissa organitza diferents activitats que giren al voltant de la temporada de presentació de la moda Ad-Lib que és coneguda mundialment per la seva bellesa, frescura i disseny. Es tracta d’aquests vestits en els que el blanc n’és el protagonista i que van començar a agafar volada amb el moviment hippie tan important a l’illa blanca.

Una d’aquestes activitats ha estat la presentació de l’exposició que amb el nom de “Vísteme. De la alta costura al arte” ha fet possible, per primera vegada a l’illa, gaudir amb la magnífica col·lecció privada de Fernando Saavedra, que també ha actuat com a comissari de l’exposició. Més de 50 peces que des del 1870, les primeres abarquen els segles XIX, XX i XXI. Totes realitzades per dissenyadors/res emblemàtics han estat exposades en una espectacular posada en escena que permet un lluïment fantàstic de la col·lecció.

Hi són representades firmes rellevants tant nacionals com internacionals: Balenciaga, Pertegaz, Elio Berhanyer, Paco Rabanne, Chanel, Dior…

Al disposar d’una invitació per assistir a l’acte d’inauguració vaig poder seguir les interessants explicacions del comissari i tot i contemplant les peces, fotografiant-les, gaudir amb un exquisit servei de canapés i altres delicatessen de molta volada. 

Aquest és el cartell anunciador de l’exposició.

Algunes peces de l’espai expositiu que presentava els vestits més antics, els primers datats al 1870.

Un text del gran modisto espanyol Cristóbal Balenciaga que defineix com ha de ser un dissenyador.

Les parets del recinte estaven folrades de negre per tal de que l’atenció quedés del tot centrada en les peces que s’exhibien que estaven ben il·luminades.

D’alguns vestits tenien molt protagonisme la part del darrere.

Preciós aquest Balenciaga que heu pogut veure per darrere i en aquesta propera fotografia per davant.

Detalls de les aplicacions en forma de llaços.

El treball artesanal era d’admirar en diferentes peces.

Precios vestit d’un rosa pàl·lid. Els brodats de l’anterior fotografia embelleixen l’ampla faldilla.

Cinquanta peces són moltes i s’hi passa una bona estona per admirar tots els detalls.

El color intens destaca davant les elegants peces negres.

Els maniquís que feien de suport als vestits tenien l’acabat en un to negre satinat, cosa que permetia que els vestits lluïssin molt bé.

Les peces de color negre, més didícils de fotografiar al sumar-se al fons també negre resultaven elegantíssimes i, algunes, totalment actuals, com el disseny d’aquest jaquetó.

Detall de la màniga d’un vestit de vellut de Gianfranco Ferrer.

Amb aquest elegant vestit queda enllestida la informació sobre aquesta mostra de la que, amb aquestes imatges, n’heu pogut fer un petit tastet. No cal dir que vist, tot plegat, al natural la cosa canvia i molt.