La cala de Benirràs, situada al nord d’Eivissa, és molt bonica. Recollida i arrecerada s’obre al mar en un punt en el que hi destaca la forma d’una roca molt peculiar que embelleix l’horitzó.

És una cala famosa arreu del món ja que tots els visitants a l’illa no es volen perdre l’espectacle que hi té lloc a l’estiu, especialment els diumenges, que és dia que s’hi concentre més gent. Les postes de sol són un atractiu poderós que s’afegeix als molts que té la illa i a Benirràs se n’hi poden veure d’espectaculars.

Però el que les fa diferents en aquest indret és l’acompanyament que envolta l’hora màgica en que el sol s’amaga. Són els tambors. L’espectacle musical de percusió que té lloc una bona estona abans que el sol desapegui per la ratlla de l’horitzó és únic al món. Un grup de hippies, que ja pentinen cabells blancs i que són representants dels que els anys seixanta van instal·lar-se a l’illa blanca, es barregen amb joves de les noves fornades, que també exhibeixen la típica estètica “flower power” i, plegats, fan sonar els tambors omplint de màgia Benirràs. Noies i nois de diferents nacionalitats i races ballen al ritme d’aquesta música fent voleiar els seus vestits de coloraines o de blanc eivissenc coreografiant danses inventades.

Tot plegat fa que, deixar-se caure per Benirràs en diumenge, asseguri gaudir d’un espectacle únic que barreja les meravelloses tonalitats rogenques de la posta de sol, amb la música dels tambors i els ballarins i ballarines que els acompanyen.

El maig i el juny són els millors mesos per gaudir dels diumenges de posta de sol ja que al juliol i agost l’afluència de gent és masiva.

Quan el sol va baixant tot aquest racó queda daurat.

Per gaudir millor amb la posta, dins l’aigua i d’esquena a la gent, tot i escoltant el tam-tam dels tambors, també és una bona opció.

 

La cala queda força tancada i, aquesta roca que s’assembla al relleu des territoris indis de Monument Valley, a Arizona, l’embelleix i li dóna un encant especial.

En família, amb els gos que no li agrada l’aigua i el bebé arrapat al pit del pare, que és el que porta la cua.