Un dels esdeveniments més lluïts que és poden veure a Eivissa és la Fira Medieval. Tenint en compte que la zona de Dalt Vila és Patrimoni de la Humanitat, aquest és l’enclau en que es situa la Fira.

En aquest post però la informació que hi trobareu es centra amb el treball artesanal que presenta la gent de pagés que arriba a la capital des de diferents pobles de l’illa. Són la gent arrelada l’illa, els que es dediquen a les feines del camp i a la conservació dels antics oficis.

S’instal:len fóra el recinte de Dalt Vila i ocupen un carrer que arriba fins al Mercat Vell. Resulta tot un plaer parlar amb les pageses i els pagesos que van vestits tal com mana la tradició i que s’ocupen de fer randes amb boixets, filar la llana, fer barrets manualment… i molts més treballs en els que tenir bona mà i bon ofici és bàsic.

Aquesta senyora que fa punta al coixí porta un barret que val molts diners. És el model més car de tots els que llueïxen com a complement del seu vestuari.

Un color poc habitual per una randa artesanal.

Els barrets que porten aquestes pageses del fons són menys complicats de fer.

Aquí es veu el detall del treball que es realitza de forma manual.

Amb un altre dibuix. Són ben grans per poder-se protegir del sol.

Aquesta senyora sabia fer barrets dels cars i explicava a tothom el procés que es seguia perquè quedessin perfectes.

Amb el material que es veu en tires marronoses feia una mena de trenat i aquest trenat es posava un a tocar de l’altre en posició vertical i així, molt poc a poc anava donant la forma al barret.

A la part superior esquerra de la imatge es veuen tires d’aquest trenat, ja enllestides. El barret, si us hi fixeu bé, les té una a tocar de l’altra. Suposa una feinada molt gran i cal passar moltes hores per poder acabar una peça, per tant, aquests barrets resulten molt cars.

Espardenyes fetes a mà amb materials naturals.

Diferents models tots amb soles d’espart.

Cridava l’atenció aquest model tan especial amb una peça plana a la part del davant.

Sense parar, tot i que sembla que pensava en alguna cosa, la senyora anava treien el fil de la llana per fer-ne una troca.

Portar el cap tapat amb un mocador al que s’hi afegeix el barret era habituals entre les pageses. El sol d’Eivissa demanava una protecció extra.

Autèntiques, simpàtiques, explicant tot tipus de detalls i sense fer escarafalls per ser fotografiades així eren les pageses que protagonitzaven aquesta mostra de treballs artesanals habituals en la Eivissa d’abans de la invasió del turisme.

Cosint peces de roba de vestir.

Aquestes peces de terrissa tenien un encant especial al estar folrades amb aquest acabat que les protegia.

T’explicaven i t’ensenyaven tots el tipus de materials que es feien servir per fer diferents treballs: el lli, el cànem, l’espart…

Com heu pogut observar en totes les anteriors fotografies, aquest mocador que porten les pageses sota el barret, se’l posen de maneres molt diferents.

Aquest és el Mercat Vell. El lloc on s’acabava la part dedicada a treballs artesanals amb la presència de la gent de l’interior de l’illa, del camp.

Davant del Mercat Vell es troba la rampa d’accés a Dalt Vila. Aquest punt és un dels llocs amb més animació de la zona de la Marina i té molt encant.