una mica de tot arreu

Us volem a casa. Barcelona 15 d’abril (3)

Estem acostumats a veure sempre la plaça Espanya plena de vehicles que circulen sense parar per aquesta enclau que actua com a rotonda.

Mai l’havíem vist, en ple dia, buida de cotxes i amb els jardins i fonts que hi ha al centre plens de gent. Per tant, aquestes imatges són per tenir-les guardades a la memòria d’un dia especial que va permetre fer-les. El temps, que tant esplèndid va ser, va ajudar a fer que l’ambient, a més de revindicatiu, fos festiu i pacífic tot i la gentada que es va amuntegar aquí.

Des de l’avinguda Maria Cristina va resultar del tot impossible intentar travessar la muralla humana que ocupava tota la plaça, per tant voler arribar fins l’avinguda Paral·lel per captar el moment dels parlaments que es van localitzar davant les Tres xemeneies, va resultar del tot impossible. El reportatge d’aquesta jornada acaba doncs aquí. Cal fer esment de les intervencions que hi va haver: la de Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, i la d’Oriol Sánchez, fill de l’expresident de l’ANC, Jordi Sánchez.

Imatges de la plaça Espanya de gom a gom.

El centre de la plaça, aquí es veu una part del monument, va quedar ben ple amb tota la gent que el va ocupar.

A més, molts i moltes, es van enfilar dalt de les figures que lluïen també amb el groc.

Els símbols es veien en els llocs més inversemblants.

Com que feia molta calor la gent es refrescava posant els peus a l’aigua.

L’antiga plaça de braus, remodelada com a centre comercial, compartia amb estelades i llaços grocs.

Un cop acabada la concentració, hi havia qui es quedava fent petar la xerrada en aquest espai que mai es té l’ocasió de trepitjar.

Hi havia qui ho aprofitava per fer una cantada.

L’estelada, a part de ser una eina revindicativa, també hi ha qui té l’enginy de lligar-la amb gràcia per aturar el sol.

En el camí de retorn per la Gran via de les Corts Catalanes s’hi podien llegir rètols com aquest.

Queda per tancada la informació donada sobre aquesta jornada amb la imatge d’aquest home, estranger, que tothom se’l mirava per com de revindicatiu anava vestit. Aquí el vèiem preparant el pal per portar l’estelada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: