“Us volem a casa” era el lema que es va triar per convocar aquesta manifestació. El lloc de trobada va ser la plaça Espanya, per anar a continuació en direcció cap el Paral·lel, cosa que va ser impossible perquè hi havia massa gent. Per tant, va quedar com a concentració ja que, el projecte de manifestació, va ser inviable.

Les imatges d’aquest magnífic enclau de Barcelona van acompanyar als assistents que passaven per Montjuic després d’aparcar els seus vehicles. Era una riuada de gent la que anava baixant les escales fent camí cap a la plaça Espanya.

Les estelades es retallaven davant les edificacions i tot plegat semblava una festa.

A l’esquerra, es veuen les torres que donen entrada al passeig Maria Cristina, tan sovintejat pels visitants de les Fires. Al fons, la serralada del Tibidabo.

Mirant cap a l’altra banda es veuen les Fonts i el Palau de Montjuic en la típica imatge d’aquesta zona.

Al llarg del passeig totes les edificacions hi fan molt goig. La gent porta banderes dels diferents països europeus on es troben els exiliats.

Els fanals, dels que Barcelona en presumeix amb escreix, també llueïxen en aquest tram.

El tap que hi ha a la plaça Espanya fa que la gent es comenci a amuntegar a la capçalera de l’avinguda Maria Cristina.

Un ventijol suau fa voleiar les banderes desplegant-les perquè lluïexin millor.

Dues imatges que no fallen mai en cap d’aquestes concentracions: la de l’helicòpter que vigila…

… i la de la mascota que presumeix de groc i vermell tot i fent país.

Amb aquesta imatge d’aquesta torre, que ens recorda tant a les de Venècia, queda tancat aquest post. En el proper i darrer podreu gaudir amb imatges inèdites de la plaça Espanya.