una mica de tot arreu

Eivissa. Cala Bassa, Cala Salada i Saladeta, Cala Vedella i Portitxol.

Temps de vacances. Temps de relax. Sempre va bé gaudir amb imatges de llocs plens d’encant. Són d’Eivissa, l’illa blanca. Sempre bella i, amb poca gent, més encara.

Farem un recorregut per diferents cales de l’est de l’illa, properes a Sant Josep. Comencem per Cala Bassa. Aquesta cala té un nom d’allò tan ben posat. S’assembla a una gran bassa quasi tancada, oberta al mar per una part. Un lloc ple d’encant.

Al fons, queda tancada per aquesta petita corrua de roques.

Cala Salada. Una altra de ben bonica. A l’esquerra s’hi veuen aquestes instal·lacions excavades a la roca que serveixen per guardar petites embarcacions.

A la dreta s’hi troba un caminoi que porta a Cala Saladeta. Aquesta barca sempre reposa a la banda dreta de Cala Salada. Des d’aquest punt s’inicia la pujada cap a una part més elevada que, després de tornar a baixar per arribar a ran de mar, porta fins a la cala Saladeta.

La Cala Saladeta és petitona i té l’encant dels racons recollits i menys sovintejats. També hi ha petites i artesanals construccions per guardar-hi embarcacions.

A l’hivern, sovint, les algues s’amunteguen a aquesta cala que, amb l’arribada del bon temps les treuen perquè hi fan nosa.

Per arribar a Cala Vadella hi ha dos camins.

Des d’aquest, que està a una certa alçada, es veuen els barquets i la cala al fons. Aquest dia la carretera estava tallada per obres. Calia, girar cua i arribar-hi per l’altre accés que dóna quasi bé a ran de mar.

És una altra cala molt bonica protegida per formacions rocoses a ambdues bandes. Aquesta imatge correspon a la banda esquerra. Sempre s’hi troben petites embarcacions, cosa que dóna més encant al conjunt.

I aquesta a la banda dreta. També s’hi veuen construccions destinades a guardar-hi barquets.

Com podeu veure aquestes cales estan molt arrecerades ja que romanen quasi tancades i creen uns espais acollidors i agradables.

Anant més cap al nord i, per tant, amb un canvi de paisatge, si es té ganes de fer una bona caminada és molt interessant anar baixant cap els acantilats per gaudir amb bonics paisatges.

Arran de mar, allargant la caminada es troba la platgeta, petita i llunyana, anomenada Portitxol, que caldrà deixar per un altra visita, ja que en aquesta passejada no hi vaig arribar.

Però gaudir d’aquesta costa nord, amb el cel blau i el dia assolejat, va resultar una sortida fantàstica.

Tot i que la pujada, pel retorn, deunidó el costeruda que era va valdre la pena l’esforç. Semblaq que en aquests camins complicats resulta més fàcil pujar que baixar!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: