Aquest és el darrer post, trenta-set en total, que han informat sobre el Col·legi de la Sagrada Família de Cervera. Recordeu que quasi tot el material que heu pogut veure es va recollir gràcies a l’aportació d’exalumnes com a resultat de la crida que es va fer demanant fotografies per dues exposicions. Aquestes exposicions es van fer: una a la Cafeteria “el Campanar” i l’altra a la capella de la Mare de Déu de l’Incendi, ambues organitzades per l’Associació Cultural el Campanar de Cervera.

Ramon M. Razquin, membre d’aquesta associació, va ser qui va tenir cura d’escanejar totes les imatges i, posteriorment, ha estat qui les ha preparat, organitzat i numerat, de manera que fos viable editar-les amb ordre per tal de poguer-les publicar al blog. També va tenir cura de configurar-les pel llibret que es va editar i que heu pogut veure en diferents posts. Sense el seu treball no hauria estat possible l’edició d’aquestes imatges que han mostrat diferents aspectes del col·legi.

Gràcies també a totes les persones que, d’una manera habitual o puntual, han seguit aquest treball. Ha tingut molt èxit i les visites han estat constants i elevades.

Passem ara a veure les darreres fotografies d’aquest abans i ara i que corresponen ja a l‘exterior del col·legi. S’informava, en el darrer post, de la pèrdua d’una de les terrasses. Ara recordarem com era l’altra terrassa i com està avui.

Amb el terra antic.

El terra ja és l’actual.

Al darrera d’aquesta paret i, per tant, sota la terrssa s’hi troba la cuina. La manera com està disposada ara és ben diferent d’abans. Podeu veure com aleshores no hi havia els jocs pels més menuts i hi quedava un bon espai per fer-hi fotografies de grup.

Així és com està ara. Com podeu veure s’hi ha afegit una font a sota la finestra.

És la mateixa paret i, com podeu veure, el canvi és total. Molt millorat avui en dia.

Aquest cub de ciment, que amaga la resta de paret de pedra que arribava fins a la terrassa, és un dels canvis poc favorables que s’han fet. Possiblement avui no donarien permís per fer aquesta obra.

Des del pati l’aspecte de l’obra que s’ha fet queda molt ben integrada en el conjunt.

Abans, en aquesta zona hi havia els corrals.

Aquest canvi va ser força discret comparat amb l’actuació posterior.

Aquesta paret llueix fantàstica donant unitat al conjunt. Ara està amagada sota la nova construcció que la tapa.

El muret que dóna al passeig Portalet està ben acabat i assegurat amb una tanca.

En altres temps havia estat força malmés.

Aspecte actual del pati.

Compareu per veure el canvi que s’hi ha fet.

Aquesta zona és el lloc on hi havia hagut la bonica pèrgola que dividia el pati en dos zones.

La pèrgola, a la dreta.

Avui…

… i abans. Observeu la pèrgola per recordar com de bonica era.

Curiosament hi ha hagut un canvi molt sorprenent i és la desaparició de les escales que hi havia aquí i que salvaven el desnivell cap el pati.

 

Havien estat unes escales emblemàtiques ja que hi havia el costum de fer-hi moltes fotografies.

Sembla que no fa molt que s’han tret ja que en aquesta imatge de l’any encara s’hi veuen.

Aquesta trista paret és tot el que queda d’un lloc emblemàtic: la gruta dedicada a la Mare de Déu de Lurdes que estava al fons. Al seu davant hi havia dos arbres.

Un racó que també està desconegut.

Amb aquesta fotografia es dóna per tancada tota la informació sobre el col·legi. Ens porta el record de les coses petites i senzilles que ara ja són història: unes candeletes primes i fràgils estan col·locades en diferents punts de la roca de manera que, en fer-se de nit i encendre-les, aquest racó s’omplia de màgia amb la seva llum.

Cal desitjar que el record de les vivències personals de cadascuna i cadascun dels que han passat per aquest centre posi una mica de llum a aquests temps, per molts i moltes màgics i que ja són història.