Entrem a la classe que donava a una de les terrasses. Hi trobem aquests penjadors que l’any 1972, quan es va tancar el col·legi ja hi eren i ves a saber el temps que feia que estaven allí.

Aquí s’hi que s’hi va fer un canvi. Aquesta classe al 1972 tenia la pissarra posada a la paret del davant, just damunt els penjadors, i no hi havia aquest envà que la parteix. O sigui que era el doble de gran. I al lloc on hi ha una creu  hi havia una paret amb un gran finestral que donava a la terrassa. Aquest espai que s’ha afegit i s’ha tancat amb vidre ha pres lloc a la terrassa que quasi ha quedat inexistent

Per tant, d’una gran classe n’han quedat dues d’una bona mida però, prenent lloc a un bonic espai com era la terrassa.

En el darrer curs, el 1971-1972, en aquesta classe hi havia les alumnes de 5è d’EGB. En total hi havia 45 jovenentes que, en començar el curs tenien 10 anys i, en acabar-lo 11. Avui en dia resulta impensable una classe amb aquest elevat nombre d’alumnes però cal dir que aquestes nenes van ser modèliques en quant al seu comportament i el seu aprenentatge i que van deixar un record molt bo a tothom que les va tractar.

Tot el que ha quedat de la terrassa és aquest petit espai aïllat amb un tancament de vidre i que pot assemblar-se a un hivernacle.

El tancament vist des de fóra. Hi ha unes persianes que permetin que quedi ben tancat.

Van haver de fer una nova teulada per tal d’aixoplugar aquesta obra amb la que va desaparéixer la terrassa.

Sortosament ha quedat intacta la terrassa de l’altre costat que ara es veu renovada amb aquest terra nou.

Aquest fanal, té molts anys, i encara mira cap el campanar com ha fet sempre.

La vista del campanar de la ciutat, des de la terrasssa, resulta magnífica.

L’altre gran canvi que s’ha fet ha estat la remodelació del pati. La pèrgola que dividia aquest espai en dos, ha desaparegut, el terra de la part central s’ha encimentat i, de la cova de la Mare de Déu de Lurdes i els arbres que hi tenia al davant, no en queda ni rastre.

Ha quedat un pati trist que no té res a veure amb el que recordem tota la gent que jugava i celebrava festes aquí fins el 1972.

El monumnet a la Immaculada encara hi resta dempeus.

El monument, però, no està en el seu millor moment.

Aquesta és la placa que s’hi va posar quan es va edificar ja fa seixanta-dos anys.

A la part superior, les dues finestres són les de l’antiga classe de la madre Virginia, situada al segon pis. La part inferior correspon a aquest nou espai edificat gràcies a sacrificar la terrassa.

El conjunt fa goig. El que visualment trenca més l’armonia és aquest afegit que es va fer a la dreta i que, des del passeig del Portalet, no queda gens bé.

La paret que dóna al passeig del Portalet i, que havia servit de fons per fer-hi fotografies ara, hi té un filat protector. Espiant des d’aquí es veu una bonica perspectiva d’aquest passeig amb la casa Solsona, que és veïna del Col·legi de la Sagrada Família. Només estan separades per un carrer que comparteixen: el carrer Mare Janer.

Amb aquest post acaba el recorregut que hem fet per la majoria de dependències del col·legi

Al post de demà i al de demà passat hi podreu trobar aparellades fotografies en les que es veuran racons del col·legi com eren abans i com són ara i podreu fer la comparació. Seran els darrers posts amb els que quedarà enllestida tota la informació que el blog unamicadetotarreu ha donat sobre aquest entranyable i recordat centre educatiu.