Seguim visitant dependències del col·legi i ens dirigim cap a l’altra banda de l’edificació passant per la porta que dóna a una altra gran sala que fa de distribuidor. S’hi  troben cinc obertures: la d’entrada, les dues portes de fusta decorades i restaurades que porten, la de davant a la capella i la que es veu en primer pla, a una altra sala que, en aquells temps, estava molt arreglada i servia per rebre visites. Ara és un espai molt funcional. Una quarta porta serveix per entrar la l’antiga classe on es feia el “vigilat” i que dóna al carreró de Sabater i, la cinquena, que és una obertura sense porta, és la que permet passar cap a l’altra ala del col·legi.

Com podeu veure és tota una obra d’art aquesta porta. D’aquestes peces tan embellides n’hi ha tres al col·legi.

Detalls de la porta.

De la sala que heu vist passem a un altre espai que també funciona com un distribuidor. Al fons, podeu veure una porta metàl·lica que correspon a l’ascensor. Aquesta porta de l’esquerra, amb un vidre, és l’accés a la clausura. Les alumnes teníem prohibit d’entrar a aquesta zona resrevada només per les monges.

Davant d’aquesta porta d’accés a la clausura es pot veure la recordada escala de fusta que està exactament igual que en aquells antics temps. Sota l’escala hi ha una obertura que és per on entrarem a la classe que s’hi feia el “vigilat” ja que tenia dues entrades. A mà dreta, es veu una petita porteta blanca que era on hi havia dos waters, als que s’hi anava sempre. Al fons, podeu veure la porta amb el finestró obert, que dóna a la terrassa.

Detall dels treballs artístics que s’hi veuen. Aquesta escala portava a les classes del pis superior, que n’hi havia tres, i els dormitoris de les internes. A la primera classe, que donava al carreró de Sabaters, hi havia les alumnes que feien cultura general i comerç, a la segona, que donava al pati, hi havia la madre Oriol i, la tercera (calia passar per la segona per accedir-hi), era la de la madre Victòria .

Des d’aqui accedim a una part molt important de la casa. Obrim la gran porta de fusta i, de seguida, vèiem aquesta paret tan alta en la que s’hi troba la finestra, amb els mateixos vidres que hi ha a l’altra que vàreu veure en visitar la part més gran d’aquest espai de culte. Recordeu que la capella tenia dos espais i s’hi entrava per dues portes diferents.

Des de dalt es veu tot el tram d’escala que porta en l’espai que hi ha al nivell del carreró de Sabaters.

Anem baixant i vèiem com de ben arreglat està tot.

En aquesta zona i l’altra que queda a mà esquerra s’hi feia el patí quan el fred apretava. El terra era de pedra i irregular. Aquesta obertura funciona com a entrada principal des de que el col·legi només tenia pàrvuls. Era un espai fosc que ha quedat més il·luminat. A mà dreta hi ha la porta que dóna a la cuina.

S’hi ha fet un petit tancat quefuncionava com a porteria. Fixeu-voa que, a l’esquerra, encara s’hi troba un aplic lumínic com els que havíem vist en fotografies antigues.

En el tram d’inici de l’escala hi havia un aplic com el que hem vist en l’anterior fotografia, però es va treure i, més amunt i, a una bona alçada, s’hi va posar aquest fanal de ferro.

Just on comencen les escales hi ha una porta, que abans només era obertura, que dóna a aquesta sala on també s’hi podia jugar. Aquí s’hi troba la porta del menjador, que és la que es veu a la fotografia i la de dues classes.  Una era la que sovintejaven les alumnes de batxillerat i l’altra la de Labors de la madre Joana Torres.

La barana, molt antiga, és una peça de forja molt autèntica i, les escales, de pedra, tenen molts i molts anys, i se’ls hi nota el pas de milers de milers de petjades.

Aquí es veu la porta d’accés i de sortida d’aquest espai.

Aquesta classe, que es força gran, tot i que ara se n’hi ha tret un tros, és la que s’hi feia el “vigilat”. Resta encara decorada amb una garlanda amb motius infantils, ja que s’havia fet servir per acollir els pàrvuls.

A l’hivern, que sembla que en aquella època eren més freds que ara, aquí només hi havia una petita estufa de serradures que deixava l’ambient molt desangelat.

En aquest espai s’hi troben dues finestres grans que s’obren a l’exterior, i des de les que es pot veure aquest tram de carrer.

I aquesta de petita, que queda tocant a la paret on hi ha i hi havia la pissarra.

Algú que enredava sovint a les altres alumnes, algunes vegades, la posaven aquí amb una taula individual.

El post de demà tanca el recorregut per l’interior i l’exterior del col·legi.