Després d’haver vist la part exterior d’aquest vast edifici ara, passem a visitar les dependències interiors que tants records portaran a totes les i els  alumnes que l’havien sovintejat.

L’entrada actual és pel carreró de Sabater però, el record que tenim la majoria, és el de l’entrada pel carrer Major, per tant la fem per aquí. La porta de fusta massissa i pintada d’un color marró vermellós és la mateixa que hi ha hagut sempre.

Podeu veure-la per darrera.

Amb més detall.

Aquí s’hi veu una porta nova que es va fer més endavant i que deixa com un petit vestíbul entre aquest tancament i la porta del carrer.

Aquí es veu millor. En primer pla, les escales, amb el terra nou, i el tancament amb la gran porta del carrer que s’endevina al fons.

De baix cap dalt. Aquest és el recorregut que durant molts i molts anys havien fet les i els alumnes per entrar al col·legi. Al fons s’hi veu el cancell que normalment estava tancat.

Aquesta finestra és la que es veu si s’aixeca la vista quan es fa el recorregut contrari o sigui el de sortida per baixar per l’escala i accedir al carrer.

Passant per un petit distrubuidor s’accedeix a la gran sala presidida per un quadre de on s’hi veu la madre Anna M. Janer, fundadora de l’ordre. En aquesta sala s’hi aplegava moltes vegades l’alumnat en actes puntuals. D’aquí, per la porta dreta, s’accedeia a l’escala de sortida cap el carrer que també és la d’entrada al col·legi.

A la paret que hi ha al davant s’hi troba l’escut de la Sagrada Família que està col·locat damunt la porta d’entrada a la capella.

L’espai més desconegut, pel que fa a com era fa una pila d’anys, és la capella tan sovintejada en aquells temps. Amb aquest toc de minimalisme que va ser moda pels interiors d’aquests llocs de recolliment ha quedar ben canviada. Al terra s’hi ha posat parquet i la imatge de la Sagrada Família, que presidia l’altar, també hi segeix sent però molt desangelada.

El que sí que es reconeix bé, ja que resta igual, és aquesta finestra amb els vidres de colors.

Sortim de la capella i tornem a la sala que fa de gran distribuidor. La figura del Sagrat Cor de Jesús, posada damunt una peu, resta al mateix lloc, flanquejada pels dos balcons que donen a l’exterior, davant la façana lateral de cal Solsona. A la dreta es veu una mica el bastiment de la porta que ens portarà a la zona més noble d’aquest edifici.

Són dues les sales que trobem en traspassar aquesta porta. Sorprén el canvi que s’hi troba ja que s’ha fet una important restauració pel que fa als sostres i a les pintures de les parets de manera que, en admirar-les, s’entén com era de reexida aquesta casa en el temps dels marqués de Capmany.

Per aquesta sala hi passaven cada dia els parvulets ja que tenien la seva aula a l’espai del fons, que dóna al gran balcó del carrer Major. Com podeu veure el sostre és molt bonic.

Les parets llueïxen molt amb aquestes pintures restaurades. Fixeu-vos com han solucionat l’aspecte lumínic per no malmetre parets i sostre.

Aquesta magnífica porta, també restaurada, dóna accés a la gran sala que té molta llum natural gràcies als tres balcons que donen al carrer Major.

El sostre, amb uns colors especials, també fa molt goig després de la restauració que se li va fer.

A les parets també s’hi troben algunes pintures, molt diferents de les de l’altra sala, que també han estat restaurades.

Queda tancada la informació sobre aquesta part del col·legi amb aquesta imatge de la barana de forja que embelleix un únic balcó, molt llarg, que té tres sortides, i que dóna al carrer Major.

En aquesta porta que es veu al davant hi havia el taller d’un sabater. Quan sortíem del col·legi i era fosc, veure’l treballar sota un llum grogós i rodejat d’estris que ja són història semblava que ara, en el record, contemplàvem una il·lustració d’un conte. 

Al post de demà seguirem fent el recorregut per altres dependències del col·legi.