Quan, l’any 1972 el col·legi de la Sagrada Família va tancar les seves portes als alumnes de més de set anys, ja que el parvulari va seguir obert una bona colla d’anys, les que tenien edat de fer primària van anar al Col·legi Jaume Balmes i, Cervera, es transformà en una de les poques ciutats sense ensenyament privat. Tothom anava a l’Escola Pública.

Al llarg dels anys algunes joves van fer els seus estudis a Tàrrega, on hi havia dos centres privats, o bé a Igualada al Col·legi de l’Opus. De fet, però, la majoria van seguir estudiant a Cervera per marxar a fer estudis superiors a Lleida, Barcelona o algun altre lloc.

La gran quantitat d’alumnes que van plegar de les monges amb el temps han esdevingut persones compromeses, moltes d’elles, destacant amb els camps triats per fer els seus estudis. De la darrera fotografia que tenim i en la que es mostra tot un ventall d’alumnes de les que van anar al Col·legi Jaume Balmes i de les que van matricular-se a l’Institut Antoni Torroja hi trobem mestres i professores, una arxivera, una periodista, una metgessa, una imfermera i una farmacèutica, gent emprenedora dedicada als seus negocis i gent que treballa per altres. En fi, tot un ventall de professions que els hi han permés tirar endavant una exitosa vida laboral.

És per recordar la bona rebuda que van tenir al fer el canvi de col·legi que, en aquest post, hi trobareu unes quantes imatges d’aquest centre educatiu: el Col·legi Jaume Balmes. Un centre que ara ja no és l’únic de Cervera, com passava aleshores.

Aquí podeu veure una imatge d’arxiu, d’una part de l’edifici

Està situat en un edifici magnífic i disposa d’unes aules àmplies i lluminoses i està situat en un enclau privilegiat. Al davant hi ha la zona de la Pèrgola que té molt encant i, al darrera, el paisatge segarrenc resulta espectacular, especialment en temps de primavera.

Des de fa molts anys les esplèndides finestres que donen a la façana de l’edifici s’han decorat amb molta cura.

Una de les festes més reexides amb que compta és la de La castanyada. Els alumnes més grans, ara els de sisè, tenen cura de preparar jocs per la resta de nens i nenes de l’escola. Resulta una jornada inoblidable per tots i totes.

L’escola sempre ha prioritzat inculcar als seus alumnes, a més coneixements, valors.

L’expressió artística queda palesa en diferents treballs puntuals. en aquest cas les estacions de l’any, centrant-se amb l’hivern.

Els contes són una altra manera de treballar tradició, actituds i valors.

Fins i tot els més petits es familiaritzen amb els clàssics.

Cadascun en la seva individualitat ajuda a sumar en fer classe.

Treballs que els apropen als pintors de fama...

… i altres que els fan pensant en festes puntuals. En aquest cas, Carnaval.

La música forma el caràcter.

Classes dels més menuts que han triat com volen anomenar-se i ho mostren a la porta de l’aula.

La classe de les Papallones.

Reflexions a tenir en compte.

El gran finestral de l’escala, està tocant a les espectaculars terrasses que disposa el centre pels més petits i que són tot un privilegi, s’obre al paisatge segarrenc.

Aquest finestral sempre es presenta embellit amb alguna composició.