És la festa més important de Balsareny, localitat de la comarca del Bages. Ve de molt lluny i s’ha représja fa 75 anys que és l’aniversari que es celebrava enguany.

Els actes tenen una durada de 3 dies i el més important de tot el programat és la desfilada, que té lloc el diumenge al migdia, i en la que hi participa molta gent: gent de Balsareny, de la comarca i d’altres llocs d’Europa.

Per explicar tot el simbolisme caldria fer un text molt llarg, que no és el cas, només vull esmentar unes quantes coses de cabdal importància, entre elles la participació del nuvi i la núvia que, en l’edició d’aquest any, es van casar en una cerimònia civil a l’Ajuntament abans de la desfilada. La pubilla, que encapçala la comitiva.  La presència de l’abanderat també és molt lluïda. Resulta del tot interessant veure la  gran quantitat de càrregues de diferents materials, els que desfiles amb carros i tartanes, els que van dalt dels cavalls…tot plegat fa que aquesta desfilada tingui un alt valor històric i estètic.

Val a dir que en l’edició d’enguany, que va tenir lloc ahir, dia 4, no hi van poder participar els gegants i l’actuació dels bastoners tampos es va fer ja que el dia no acompanyava. Tothom, participants i públic, van haver d’anar amb el paraigua a la mà ja que plovia. Va ser, però, en acabar quan la cosa va posar-se pitjor i la pluja es va intensificar. Va anar de poc que no s’hagués de suspendre. Com podreu veure les fotografies no tenen la llum que les faria molt atractives. La pluja i la grisor s’hi noten. Espero poder-hi tornar l’any vinent per si hi ha sort i es pot fer el reportatge amb una bona llum i, tal volta, poder participar en el concurs de fotografies que fan cada any.

En el seu temps, el traginers, eren aquelles persones que, amb els seus animals de càrrega, traslladaven coses d’un lloc a l’altre. En el cartell de l’edició d’aquest any es veu un traginer carregant peces damunt la cavalleria.

Plat commemoratiu dels 75 anys.

En cada edició de la festa es posa a la venda un càntir. El d’aquest any és el de la dreta. Els altres, que també es poden adquirir, són d’altres edicions.

Com podeu veure la llum és molt dolenta i el paraigua acompanya tothom. Es va convertir en un protagonista molest.

El nuvi i la núvia, vestits d’època, participen a la desfilada muntats dalt d’un cavall molt ben guarnit.

És un gran honor portar la bandera. Cal anar elegant per entomar aquest repte.

Detall dels guarniments de les montures de l’abanderat i els seus acompanyants.

Hi havia un grup de gent vinguda d’Europa que portaven uns vestits molt bonics. Cridava l’atenció el calçat ja que els esclops que duien eren com aquest que hi havia dalt el carro que els acompanyava. Curiosos i poc fàcils a l’hora de caminar!

Altres convidats vinguts d’Europa. Cridava l’atenció aquests estris que portaven. Venien a ser les ambulàncies quan encara aquestes no existien. En temps de guerra transportaven els ferits ja sigui asseguts a la cadira o estirats a la camilla.

Un jove vestit de sanitari i un altre de militar tenien cura d’aquests elements tan antics i curiosos.

Una manera hàbil per portar doble càrrega era fer-hi dos pisos com és el cas d’aquest carregament de palla que porta aquest traginer.

Un altre estri especial adeqüat als objectes que ha de transportar, en aquest cas, teules molt grans.

La majoria d’animals de càrrega eren equins però cal dir que, quan es tractava d’arrossegar coses de més pes, els bous eren ben necessaris. Aquest tronc era llarguíssim i estava molt ben posat per tal de transportar-lo en un llarg recorregut.

Aquesta parella de bous pesaven més de mil quilos cada un.

Un altre estri preparat per portar les lleteres.

Les peces de terrissa es portaven ben subjectades per tal de que no es trenquessin.

Els sacs tenien menys dificultat ja que, lligant-los bé, n’hi havia prou.

Transport adeqüat per portar una bóta de vi.

Una mena de vagoneta anava molt bé per traslladar carbó.

De tartanes, ideals pel dia d’ahir, tan plujós, n’hi havia de diferents classes i dissenys.

Bellíssim aquests cavalls que portaven un bonic i elegant carruatge.

La desfilada la tancava un grup de gent que anava, individualment, damunt un cavall. Els més menuts cavalcaven amb ponis.

Aquest recull d’imatges ha estat un resum de tot el que es va veure. Una festa que mereix una cobertura més àmplia i detallista. Hi falta molt de tot el que hi havia. Caldrà esperar l’any vinent per tal de mirar de trobar una llum bona i treure la munió de paraigües que, inevitablement, omplen les imatges.

Aquesta darrera fotografia correspon a un espai molt emblemàtic. Porta el nom de “El rebost” i tothom hi passa. Situat als baixos d’una casa molt gran s’hi pot prendre alguna cosa, jugar a diferents jocs  i contemplar una curiosa instal·lació que fa molta gràcia de veure.

Passar per “El rebost” o comprar algun càntir és col·laborar amb la festa, una festa del tot recomanable!