Fent un tomb per diferents poblacions del Bages serà un objectiu anar posant alguns posts informant d’aquesta zona del nostre país, per molts i moltes poc coneguda.

Navàs és una ciutat d’aquesta comarca que té més de sis mil habitants. És el lloc on va néixer l’estimat bisbe solsoní Antoni Deig. Si entreu a l’església veureu com se li ha fet un homenatge amb un muntatge digníssim d’un record de la seva vida.

Un poble en el que, en aquests dies respira groc arreu. Grans manyocs de cintes que voleien al compàs del vent, omplen places i passeigs en una reivindicació pels que estan empresonats i a l’exili. Em van dir que del campanar hi penjava una llarguíssima bandera, també del color del sol, que amb el pas dels dies i les fortes ventades ha desaparegut.

Crida, i molt, el tractament que s’ha fet a la façana a l’edifici del Casal Parroquial. La part frontal ja fa que t’hi aturis i, tot i les obertures que hi ha, fa gràcia veure la sensibilitat emprada en decorar-la.

Fixeu-vos en els detalls que n’hi ha molts.

Quan creues la cantonada i arribes a la façana lateral, la sorpresa és majúscula. Un gran tram de paret, en aquest cas sense obertures, serveix de base pel bonic i atractiu mural que hi ha fet l’il·lustrador de Valentí Gubianas. Demostra amb el seu treball tenir un domini del color, una gràcia en les propostes i una sensibilitat exquisida en els detalls.

Valentí Gubianas va néixer l’any 1969 a Navàs i va estudiar un temps a l’Escola Massana de Barcelona. Ha exposat en molts llocs, entre ells al casino de Manresa.

Aqui podeu veure tota la paret que anireu observant en detall.

Fragment de la part que té més alçada.

La jove que porta una regadora per barret i la figura que té dibuixada a la samarreta les tecles d’un piano.

Les mitges amb el pentagrama dibuixat.

Topets i malabarismes amb els llibres.

Un vestit fet amb molta d’imaginació. Els peixos nedant dins i fora la figura.

Les onades i el vaixell de paper.

Bonics motius per embellir les mitges.

Diferents capes de roba sota el vestit.

Un globus gegant que fa cara de satisfacció.

Una figura-arbre amb l’ocell i els glans que van caient.

Com heu pogut veure resulta un plaer aturar-se davant aquesta obra i copsar-ne el conjunt i els detalls.