En aquest desè aniversari de la Fundació Setba, tal com s’ha explicat en el post anterior, l’exposició d’aquest pis ret homenatge a les persones que hi van estar vinculades. L’espai expositiu més vast el dedica a José Ocaña.

José Ocaña, homosexual reconegut i orgullós de ser-ho, va deixar el seu poble, Cantizano,  l’any 1971 per la intolerància i marginació que troba a la seva Andalusia natal. Es va traslladar a Barcelona i va ser un personatge típic de les Rambles que es travestia sense cap complexe a plena llum del dia amb una barreja d’andalusa i de religiositat pròpia de la seva terra. Hi ha centenars de fotografies d’ell d’aquesta època.

El cineasta Ventura Pons va filmar una pel·lícula que protagonitzà Ocaña i que era el realat de la seva vida.

40 anys després se’l seguia recordant.

La premsa es va fer ressó del greu accident que va patir en la celebració de les festes de Carnaval al seu poble.

Així anava de maquillat el dia del fatal accident on lluïa una disfressa de sol. 

Aquest sol, principal protagonista de l’exposició, és la disfressa que portava quan una bengala es va encendre i se li va cremar la malla que portava enganxada al cos. Va patir grus cremades que, afegides a una hepatitis, li van provocar la mort. tenia 36 anys.

El sol, perfectament restaurant gràcies a l’ajuda d’un grup de “mecenes”, dóna fe de la lleugeresa del material amb que estava fet. del tot inflamable.

En aquestes fotografies es poden veure diferents moments de la celebració del Carnaval poc abans que tingués lloc l’accident.

A la vitrina de sota s’hi exposen alguns objectes personals d’Ocaña. Era famós pels mantons que lluïa sempre que podia.

Pocs dies després de l’accident la premsa anunciava la seva mort. Tenia 36 anys.

 

Aquesta fotografia d’estudi és la primera del grup d’una sèrie que es pot veure en aquest espai expositiu.

 

Aquesta és l’altra banda de la sala amb tres balcons que donen a la plaça Reial. Cada paret està pintada d’un color diferent. En el proper post s’explicarà com va ser aquest canvi.

Quadres i figures que mostren l’obra d’Ocaña.

Genial aquesta aimatge amb la seva explicació de la celebració d’un Nadal en aquest habitatge.

Tenia una gran afecció pels àngels i les verges.

Aquests quadres són els que estan exposats emmig de dos balcons.

 

Quan Ocaña vivia en aquest espai les habitacions eren més reduïdes. Es veu que s’han tirat parets pels dibuixos del mosaic del terra.

Penso que un dels atractius d’aquesta mostra es poder veure el muntatge visual, que dura 13 minuts, de com era aquest espai quan el pintor hi vivia. Absolutament sorprenent, original, creatiu, artístic i poc comú.