Nadal de groc, un color prohibit, color de llum, color de dolor, color de gent empresonada, color d’absències…

Un rei nostre a l’Ajuntament de Barcelona, un balcó amb un domàs amb un llaç groc, que tothom sap què vol dir, un dolor que continua…

…totes les Festes de Nadal els més de dos milions de persones que han votat independència ploren l’absència dels seus liders a l’exili o a la presó. 

Tocs de groc arreu, ben a prop del Palau de la Generalitat, que clamen per la injustícia d’uns delictes que a Europa no ho són.

Pares empresonats que no passaran les festes amb els seus fills. Nens i nenes que van estar orfes el dia de Nadal, quan feien cagar el tió, el dia de Cap d’any quan engolien els grans de raïm, i el dia de Reis, la festa més màgica pels més petits.

Altres, tots sabem qui són, lliures havent estat condemnats per la justícia o pel poble. La pregunta és: per què ens odien tant?

Cada any Barcelona, l’estimada ciutat que acull milions de visitants, fa un pessebre a la plaça de Sant Jaume, davant de l’Ajuntament i del Palau de la Generalitat.

Enguany el groc hi ha estat present en aquestes barres rodones que sostenien les figures.

Sant Jordi, patró de Catalunya, s’ho mira des del desert i alhora ocupat Palau de la Generalitat.

La nostra senyera voleia al ritme del ventijol d’un dia que sembla de primavera. L’altra … L’Infant Jesús clama en silenci per tot el que li ha tocat veure en aquestes dades.

 

Les estelades guarneixen els balcons mentre els catalans i catalanes han dedicit, abans de celebrar les Festes Nadalenques, votar independència, contra el pronòstic dels que es pensaven que aixafar un poble era feina fàcil. No ho és.

El pessebre d’enguany ha agradat o no. Sempre hi ha partidaris de fer les coses en clau tradicional i altres que aposten per la innovació.

La lluita de banderes és imparable i els valors que transmet aquest pessebre no són els que avui ens venen d’altres terres.

Cadascuna d’aquestes figures que s’aguanten amb aquesta barra daurada hi porten escrita una qualitat que se’ls hi aplica: solidaritat, humilitat… Una molt bona idea que fa que el pessebre, a part de transmetre una estètica, també hi aporti un missatge.

Personalment aplaudeixo aquest muntatge. Barcelona i el disseny van emparellades. Cada dia esdevé una ciutat més important i, tot i que molts i moltes no ho voldrien, resulta imparable. En aquests moments està entre el tercer i quart lloc de ciutats més visitades d’Europa, el seu port no dóna abast en la gestió de mercaderies, l’aeroport del Prat acull un record de passatgers i cada dia s’obren més espais nous per visitar. El darrer, la casa Vicens Vives, que va ser la primera edificació dissenyada per Antoni Gaudí.