Amb aquest  post queda per tancada la informació sobre Mercats de Nadal a ciutats europees.

Basilea, té unes característiques especials per la seva situació ja que, tot i que forma part de Suïssa, fa frontera amb Alemanya i França. De fet, quan s’arriba al seu aeroport hi ha sortides cap els tres països. És un bon punt per arribar-hi via aèria i, amb el tren, anar a diferents llocs dels tres països.

En principi, el que s’havia de convertir en una ciutat de pas sense massa pretensions, va resultar un agradable descobriment transitar pels seus carrers i visitar els dos Mercats de Nadal que es munten al centre.

El riu Rin travessa Basilea cosa que li dóna molt encant. És la tercera ciutat més habitada del país i compta amb un fantàstic casc antic. Té fama d’urbs cultural, entre altres coses perquè compta amb fins 40 museus.

La primera sorpresa va ser l’Ajuntament, Rathaus, que està situat a la plaça més important. Crec que és un dels més bonics que he vist mai. No és molt gran però està totalment pintat amb un color ben peculiar que crida molt l’atenció i el fa diferent de tots.

El pati interior, preciós amb les pintures que embellien les parets i que aquí amb el reflex de la claror no es veuen bé, lluïa un arbre de Nadal que feia molt goig.

Entrada a les dependències municipals.

Basilea és famosa per la gran quantitat de fonts que es troben al seu nucli urbà. Caduscuna té la seva personalitat i no s’assembla de res en cap altra.

Aquest conjunt d’artilugis que escupen aigua formen un espai molt curiós. Són el grup de, diríem fonts, més conegut de la ciutat. Aquí s’en veu només una part i, com que el dia s’anava posant rúfol, queda tot molt enfosquit.

Quasi bé sempre els Mercats de Nadal es munten a prop d’una església.

Quantiat de boniques parades plenes d’objectes vinculats al Nadal omplen la plaça.

El segon mercat, que era molt bonic, també estava al costat d’una església. El presidia aquesta mena d’enginy de fusta que giravoltava i era curiós i ple de detalls.

Detall d’una parada. En aquesta zona n’hi havia algunes  que funcionaven com a restaurant i tenien molt encant.

En aquesta ciutat vaig veure una cosa que em va cridar molt l’atenció i que no havia vist en cap altre lloc: dins una església hi havia taules i cadires que funcionaven com a lloc de trobada i de prendre alguna cosa.. Em va fer molta gràcia. El cafè bar que en tenia cura estava en una dependència del temple que hi havia allà mateix.

Una porta al casc antic de la ciutat ens recorda que la història hi ha deixat petjada en molts indrets.

Basilia té molta fama degut a la quantitat de construccions de disseny que s’hi han fet els darrers anys. Fer-hi un recorregut resulta del tot interessant.

Moltes ciutats centre europees tenen com a transport més habitual el TRAM. Això diu molt a favor de la neteja ambiental i del control d’emissions perilloses i destructives. Cal salvar el planeta!