Sembla que fa 40 anys que a Cervera hi va haver una anyada molt productiva ja que es van iniciar tres propostes que han esdevingut molt importants per la història local: L’Aquelarre, la Coral Ginesta i el Club Esportiu Mas Duran. Cadascuna dins del seu àmbit, s’han anat desenvolupant i reafirmant al llarg d’aquest dilatat període de temps i avui, podem dir que les tres tenen una salut molt bona.

Fa pocs dies que el Club Esportiu Mas Duran va celebrar amb una gran festa aquest aniversari al que el blog li dedicarà dos posts.

Cal fer una mica d’història. Personalment els meus records d’aquest indret els tinc molt vius ja que a la casa de dalt, on ara hi ha el Parc Municipal, hi vivia la senyora Maria a qui jo anava a portar el pa un cop cada setmana. En aquells temps anar al Mas Duran era una llarga excursió ja que es tenia la percepció de que quedava molt allunyat de Cevera. Recordo que portava, a l’estiu, un caçapapallones i, un cop havia entregat el pa, em dedicava a empaitar aquests vistosos animalons. Vells records!!!

Aleshores, els terrenys que avui formen part del Club Esportiu Mas Duran, no recordo si es cultivaven. El que sí que tinc en el record és com de seca es veia tota la zona a l’estiu. El canvi ha estat espectacular i, ara, és molt bonic tot el que s’hi veu fent-hi una ullada des de dalt.

La piscina sempre ha estat la joia de la corona. Són molts els socis i sòcies que només fan ús del Club a l’estiu per refrescar-se i gaudir d’aquest espai bellíssim. La gespa, fresqueta i de color viu, amb el comtrapunt de les flors, és un dels distintius d’aquesta zona.

En el proper post explicaré una mica la històris de la formació d’aquest club.

El que vull remarcar és el fet de que, ja fa més d’un any, ha tornat a aixecar el vol. El Club ha tingut dues grans davallades. Una va ser en motiu de la proposta de construir un local social que representava una despesa molt important. Van ser moltes les baixes ja que la gent no veia clar assumir aquesta costosa partida.

L’altra davallada, que semblava imparable, ha estat fa molt poc temps. Les baixes eren preocupants i es va arribar a un nombre de socis que semblava que seria difícil la continuïtat del Club. Aquest fet, degut a la forta crisi econòmica i a altres qüestions vinculades amb la manera de gestionar el Club, feia perillar la viavilitat d’aquestes instal·lacions.

Sortosament, un nombrós grup de socis i sòcies s’han fet càrrec de la gestió d’aquest emblemàtic espai que, de cap manera en pot ser responsable ningú a nivell individual, sinó que ha de ser un conjunt de persones, cadascuna amb una feina ben definida, les que han de tenir cura de la quantitat d’aspectes que cal tenir en compte per tirar endavant.  Cal posar-se al servei del Club amb ganes de fer feina, de controlar el que toca i, sobretot, de mostrar una transparència total pel que fa als comptes. 

Per tant, aquesta fotografia capta aquest nou tarannà que, amb el títol de “Aixecant el vol”, sembla que el projecte que es va encetar fa 40 anys seguirà endavant amb bona salut.

La vista que es veu des de la zona de la piscina, amb el campanar al fons, és molt bonica.

La piscina vista des de diferents angles.

El relax, la comoditat i la frescura estan assegurats en aquesta zona.

Enguany s’ha assolit una proposta que s’havia demanat moltes vegades: tenir aigua calenta a les dutxes que hi ha tocant piscina. Un punt de videovigilància dóna seguretat a la zona i preveu responsabilitats per si hi ha algú que hi fa destrosses.

Molt ben senyalitzat, aquest espai de tota la vida, s’ha vist revitalitzat.

En el proper post trobareu, entre altres explicacions, la informació sobre la Festa d’aniversari.