Queda ja poc per deixar enllestida la informació sobre Sicília. La sorpresa de descobrir meravelles segueix acompanyant fins el final del aquest viatge.

Arribar fins a Erice és tota una experiència ja que l’ascenció fins al cim del Monte San Giuliano, que és on es troba aquesta ciutat, resulta força esfereïdora pels que tenim vèrtigen. Una carreta que s’enfila des de ran de mar, espanta per l’alçada que es va agafant en poca estona. El paisatge que es contempla, però, resulta fascinant.

Crida molt l’atenció aquesta alta torre de pedra que és el campanar de l’església i que, curiosament, està edificat al seu davant.

Com podeu veure en aquesta imatge l’església hi està situada al davant. Coneguda com Matrice o dell’Assunta, està datada al 1314. El conjunt resultant crida l’atenció per inhabitual.

A la part superior de la imatge es veu fragment del castell de Venus. Amb aquests espadats i la plana, que s’endevina al fons, s’intueix l’alçada de la ciutat d’Erice.

És un poble amb un encant extraordinari. Els carrers, les edificacions, el terra…enamoren. És famós per les seves pastisseries. Aquí en podeu veure el nom de la més coneguda.

Entre altres llepolies fan una mena de dolços que s’assemblen una mica als “panellets”.

Visitar Erice és del tot recomanble!!!!

A 8 km. de Palermo, damunt d’una elevació de la muntanya Caputo, es troba la ciutat de Monreale famosa per la seva esplèndida Catedral, obra mestra del Medioevo sicilià.

Va ser fundada l’any 1174 pel rei normand, Guillem II i està dedicada a la Nativitat de Maria.

Per fóra està molt treballada i ja ens suggereix un interior ric i opulent. Es poden admirar els tres àbsids decorats amb arcs. Els colors emprats i el treball artístic són una interessant mostra d’art normand.

Vista de la catedral des de la zona del claustre.

El Claustre del Convent Benedictí, també del segle XII compta amb un conjunt d’arcades bellíssimes.

Com podeu veure en la imatge, la pedra s’ha embellit amb mosaics, pedres precioses i incrustacions d’or, cosa que fa molt especial aquest recinte pel poc habitual que resulta.

Les columnes, de factura àrab, grega i provençal aguanten capitells treballats amb magnífiques i variades escultures.

Una forma i un treball artístic que sorprén per la seva originalitat i riquesa. En conjunt, aquest claustre, és una joia de l’arquitectura i escultura d’armoniosa bellesa on el visitant pot gaudir d’un delicat ambient de pau i serenitat.

Aquestes imatges no transmeten ni de bon tros el meravellós interior de la catedral.

És espectacular tant pel que fa al sostre, al terra com per les parets totalment tapissades de mosaics que creen una composició indescriptible. No recordo haver vist cap altre lloc, ni les esglésies ortodoxes que són famoses per aquests acabats, amb aquesta riquesa de mosaics.

La planta de l’església té tres naus separades per columnes de marbre amb capitells decorats amb molta finura.

La figura de “Crist Pantocratore” amb un evangeli a la mà esquerra presideix el recinte.

Els mosaics revesteixen quasi totes les parets i representen diferents episodis de l’Antic i el Nou Testament.

Sembla que en questió de mosaics ja s’ha vist tot. Doncs no, a Palerm, la capella Palatina supera aquesta. 

Més meravelles inesperades que ofereix Sicília!!!!