“Allò que va passar al Cardós”, la novela de Ramon Solsona (2)

Seguim amb la visita al poble de Ribera del Cardós, situat al Pallars Sobirà, que tal com s’explica en el post anterior és el principal escenari de la novela de Ramon Solsona, “Allò que va passar al Cardós”. A la novela, però, hi surt amb el nom de Noguera.

En el trajecte que vam fer per conéixer els escenaris de la novela vam passar per diferents llocs d’aquest poblet amb tant encant i vam poguer copsar la bellesa de molts dels seus racons…

Des d’aquest indret i, encastat a la muntanys es veu un dels refugis dels maquis i que forma part d’una ruta visitable. Aquesta vall també va ser porta d’entrada de centenars de jueus que fugien dels alemanys i que, sovint, van trobar ajuda en la gent de la vall.

També, mirant enlaire, es veu el petit poblet de . Aquest casalot que hi ha en primer terme correspon a una família important i benestant.

Com aquest altre, de la mateixa Ribera del Cardós, que era de la família més rellevant del poble i, avui, dóna la sensació de que està ben abandonat.

Són curioses aquestes pedres que hi ha en algunes façanes dels poblets de la vall i que sobresurten molt respecte a les altres.

La pissarra dóna bellesa a les teulades.

I, els marges de pedra seca, tenen el seu encant i són ben diferents dels d’altres llocs.

Aquestes properes imatges corresponen a diferents espais que havia construit l’empresa Copisa per gestionar el dia a dia que a la novela surt amb el nom de Cohisa, que era la que tenia cura de les obres de la central elèctrica de Tavascan.

Hi havia el lloc on s’hi trobava la recepció i es feia la fitxa dels nous treballadors, oficines, l’espai que servia de menjador, l’economat on podien anar a comprar queviures…

Aquestes edificacions encara resten dempeus però estan en mal estat i la vegetació les va conquerint. Fixeu-vos que les teulades són d’uralita, un material que ara està totalment prohibit.