En aquest tercer i darrer post trobareu la resta d’imatges que completen aquesta visita al poble de Ribera del Cardós.
L’església està, a l’inrevés d’altres llocs, als afores.
Aquest campanar, diferent de molts altres, té el seu acabat que s’assembla més a un castell que a un cloquer.
La història que ens van explicar és que fa anys que aquest campanar estava cobert i que ja fa temps, es va fer una votació entre els feligresos per tal de decidir si es mantenia amb aquesta coberta o es treia. Va guanyar l’opció de treure-la. A les darreres fotografies podreu veure on es troba avui aquesta coberta.
El cementiri és a la vora de l’església i fa molt goig.
Pujar a aquest campanar no era fàcil. L’accés era complicat i calia vigilar molt.
Des de dalt, es veien boniques vistes.
El campanar, que com he comentat, era ben especial.
L’Hotel Cardós, que és el lloc on vam dinar i que recomano que visiteu, el van inaugurar l’any 1936, just abans de començar la guerra civil. Ha funcionat sempre i té unes característiques que el fan molt especial.
El Cinto, que va ser el nostre guia en la visita a Ribera del Cardós, és un dels propietaris de l’hotel.
És un gran coleccionista de moltes coses, entre elles i descant, de figures de pessebres i d’altres, que jo no sabia ni que existien i que es posaven tot i fent muntatges per Setmana Santa.
En aquesta vitrina tan gran s’hi encabeixen una quantitat important de figures de pessebre, ben valuoses, ja que moltes d’elles són de reconeguts artesans.
A les sales de l’hotel hi ha una important quantitat de quadres. Tots ells són regals de pintors que, al llarg d’aquests anys, han estat allotjats aquí. Es pot dir que funciona com un museu.
Els jardins fan molt goig.
Elements de la natura es converteixen en grups escultòrics.
Aquí podeu veure la coberta que hi havia al campanar i que, en treure-la, els propietaris la van comprar per poder-la conservar.
Aquest jardí és molt i molt maco i, la flor que hi destaca i que és poc habitual de veure-la en altres ajardiinaments, és la peonia.
Si aneu a Ribera de Cardós visiteu l’hotel ja que val la pena donar-hi un tomb i si s’escau fer-hi un àpat o passar-hi la nit.