El dissabte passat i, organitzat per la Cafeteria- Llibreria Tastalletres, vaig participar en la sortida que es va fer a la Vall del Cardós.

Quan vaig llegir el llibre de Ramon Solsona: “Allò que va passar al Cardós” i que està ambientat en aquesta vall, especialment a la seva capital, el poble de Ribera de Cardós, no en tenia ni idea de la moguda que hi va haver a partir dels anys 60 quan es va decidir construir la central elèctrica de Tavascan. Una central del tot atípica ja que està excavada a l’interior de la muntanya.

En aquesta vall tranquila i aleshores, com ara, amb pocs habitants, va ser un trasbals impressionant l’arribada d’uns 25.000 emigrants que venien de la resta d’Espanya, especialment d’Andalusia. Primer arribaven els homes i, més tard, les seves famílies.

Ramon Solsona, situa els protagonistes del llibre en aquest lloc i, la majoria dels indrets i d’ambient que esmenta en el llibre, són del tot reals. No ho és però la història, ja que es tracta d’una novela amb un argument inventat.

L’autor ens transporta en un temps passat en que els costums, les vivències i la manera de fer i estar ens recorda una època que ja és història. El relat és molt atractiu i la lectura del llibre és del tot interessant.

En començar la visita vam escoltar la lectura del primer capítol que, precisament Solsona, el situa quasi al lloc on estàvem.

El protagonista, molt torturat, està caminant per aquesta carretera, que és la principal de la vall.

El guàrdia civil ve pel camí de l’església, que està al fons.

Creua la carretera i, l’altre el veu, el segueix i, mentre puja cap al poble, mig d’amagatototis passa el que dóna pes a la història.

En el llibre hi surten molts personatges. Els principals, com en tota novela, i molts més que resulten secundaris però que, sumats conformen el teixit d’uns fets que es llegeixen amb interés i fruicció.

Va ser el Cinto, un dels propietaris de l’Hotel Cardós, l’encarregat de fer-nos la visita guiada pels antics carrers i explicar-nos cadascun dels llocs que surten a la novela.

Aquest gruix de fulls que porta a la mà és el llibre, ja acabat, que Ramon Solsona li va entregar per tal de que fes les correccions sobre els espais, la gent i els fets. Calia que algú que ho va viure i que podia consultar-ho als més grans en tingués cura. En vermell i en lletra manuscrita hi podeu llegir la nota de l’autor.

En aquest lloc hi havia la perruqueria, un punt de trobada i de safareig per part de les dones.

Anem tirant amunt i ens situa la casa on hi vivien els protagonistes i que tenia accés per dos carrers.

Avui el poble està impecable, totalment restaurat i fa molt goig. Abans tots els carrers estaven plens de tifes de vaca i les cases estaven molt més malmeses.

És un poble enfilat amunt. A l’hivern no deu ser fàcil transitar per aquests carrers.

La casa del ferrer, a la cantonada, que tenia entrada pels dos carrers

Aquest és el cuartel de la guàrdia civil, quasi exacte en com era als anys 60, on hi vivien alguns dels principals protagonistes.

L’església i el capellà que en té cura, hi juga un paper rellevant, ja que en aquella època la seva figura, tot i que anva a la baixa, encara tenia molt a dir.

En el proper post trobareu més informació sobre el tema.