Des de l’any 1986 i fins l’abril de 2008 al nº 8 ( abans però era el 6) del carrer Combat hi trobem un establiment que ha tingut les seves portes obertes al públic durant 112 anys. Es tracta de cal Batalla.

En Pau Batalla Escudero, al comprar la casa, es va estrenar com a propietari d’aquest inmoble, utilitzant-lo com a vivenda familiar i com a espai destinat a la llibreria. Podem dir que, en aquest cas, el concepte de llar i negoci anava del tot lligat, ja que la botiga, que ocupa l’amplada de la façana, ha fet de pas per accedir a l’escala que hi ha al fons, a mà esquerra, i que porta als espais que han estat residència familiar. Aquesta botiga que és passadís i rebedor alhora té un encant especial i és de les més curioses que es conserven a Cervera.

Totes les parets estan cobertes de mobiliari fet amb fusta i a mida en forma d’armaris, calaixos, vitrines…tot orientat a l’ús que tenia, o sigui, a guardar tot el material que es pot trobar en una papereria-llibreria: una inacabable llista d’objectes que han omplert els somnis dels infants, que els han acompanyat a l’escola i els han ajudat a créixer. També ha estat una botiga de pas obligat pels adults, ja que el material d’escriptori, els llibres de consulta i de lectura i les publicacions i els diaris han estat el dia a dia d’aquest establiment.

Quan hom observa la façana de cal Batalla el que crida més l’atenció són les lletres fetes a l’àcid que hi ha al vidre de la porta, i que hi diu P. Batalla. És la retolació que es va estrenar al 1896 i aquest vidre continua avui, magnífic i fràgil com el primer dia.

Al fons de la botiga hi ha unes finestres, amb uns vidres glaçats i de colors, que amaguen un petit despatx des d’on es podia controlar l’entrada de clients per l’ombra que feien al travessar la porta.

Al bell mig de la botiga hi ha dos elements, fets a mida, que acaben d’arrodonir l’estètica d’aquest espai. Un és el taulell que és una peça molt bonica i que compleix una funció pràctica alhora que serveix per guardar petits objectes que es veuen a través del vidre.

L’altre és l’expositor, posat damunt d’un gran embalum de fusta, per elevar-lo. Gira damunt d’un eix, cosa que permet poder anar mirant sense moure’t tot el que hi ha. És una peça curiosa, original i pràctica, d’aquelles de museu.

L’únic que s’ha canviat d’aquesta botiga són les antigues làmpades que van ser substituïdes per dos fluorecents. Encara es pot veure l’antic fil elèctric de cordó, fixat a la paret per mitjà de petites peces de porcellana que es feien servir en un temps que ja és història.

Un detall curiós és el gravat que va fer l’ebenista que va treballar la fusta i va tenir cura de la decoració de l’espai, i que es troba entrant a mà esquerra: un petit escut amb la flor de lis.

Pau Batalla, avi de l’Agustí, va ser qui va fundar aquest negoci i, alhora que en tenia cura, va aconseguir la corresponsalia oficial del diari “La Vanguardia” i, des d’aleshores fins l’any 2008 en van tenir-ne l’exclusiva, tant a Cervera com a la comarca, pel que fa referència a les subscripcions.

El seu fill Carles Batalla i Ribera, pare de l’Agustí, el va substituir. El seu germà Jacint, oncle de l’Agustí, l’ajudava fent de dependent i repartint premsa.

En aquesta imatge podeu veure a la fotografia de l’esquerra el seu pare, Carles i, a la del costat, el seu avi, Pau. Amb l‘Agustí, tenim les tres generacions que han de cal Batalla.

Agustí Batalla, en morir el seu pare, es feu càrrec del negoci i ha passat tota la seva vida en aquest espai que era lloc de treball i habitatge. Ell va viure molts canvis. El seu aparador era parada obligada per badoquejar i posar-se al dia.

L’Agustí es jubilà als 80 anys. Cal Batalla tancà les seves portes després de més d’un segle d’estar al servei de la gent de Cervera. S’acomiadà d’amics i clients amb una postal de la que ja feia anys n’havien fet una edició de 25.000 exemplars, en una col·lecció de diferents indrets de Cervera.

El carrer Combat està de dol. Ja fa uns mesos que ens vam trobar amb aquesta imatge que, de dia, no vèiem mai.

Vam saber que l’Agustí tenia problemes de salut però no s’esperava, al principi, que poguessin ser tan greus. Més endavant, quan les notícies no eren gens bones, ja vam entendre que no el veuríem més entrant a la seva llar.

La maneta de metall, modernista, ja no servia per obrir cada dia la porta.

I el pany ja no esperaria la clau que l’Agustí, durant tants i tants anys, havia fet servir.

Ja has fet el darrer viatge i, el carrer Combat ha quedat definitivament orfe de la teva presència, però pots estar segur que seran molts els cerverins i cerverines que, quan passaran per davant de cal Batalla, et recordaran al bell mig del carrer donant conversa, saludant o compartint el teu temps amb els veïns.

Has enllestit la Batalla de la vida i ara descansa en Pau, tu que has estat el darrer propietari d’aquest negoci i llar que va obrir el teu avi, Pau Batalla.