Al llarg dels anys, el carrer Combat, el de tantes botigues emblemàtiques, ha vist com, una rere l’altra anven tancant les seves portes: cal Vilalta, amb les entranyables germanes “Vilaltetes”, cal 95, amb la Sra. Guadalupe al davant, cal Morell, avui amb la botiga completament renovada, el Ramon fuster, la Sisqueta Cornellana, que feia els aparadors més lluïts de Cervera, la Ramona i la Nati del peix, la bodega de sota cal Serra, els de cal Tasies i els de cal Oliveres que venien quasi tots els mobles que es compreven a Cervera, i enmig la ferreteria Trepat, la barberia del Jordi, la botiga de ca l’Alsinella, cal Rosell, la Florinda, més tard la Caixa, i el Sr. Avel·lí Bosch i després els de cal Graells Bergadá, però amb la botiga totalment canviada, la botiga i el forn de pa de cal Delfín, l’Arturo Segarra venent teixits i la Matilde a la carn, les bombetes de ca l’Oriol i l’estudi de fotografia del Batlle, la Victòria de la llet, el Mingo, que arreglava sabates sempre acompanyat de la seva esposa Margarita, l’entrada a la cuina del Canaletes… tot un món que ha desaparegut i del que moltes botigues, només recordaran els de més edat…

Tots i totes tenim ben present cal Batalla. És l’únic establiment del carrer que no ha canviat. Està igual que com el recordo de quan era una nena petita i hi anava a comprar estris per l’escola. Sempre el mateix taulell, el rètol gravat a l’àcid al vidre de la porta, els mateixos armaris…

L’Agustí es va jubilar als 80 anys. Impensable quan molts als 60 o abans ja ho estan. Mai va deixar d’obrir la botiga. Cada dia el començava amb el ritual de treure els porticons que tancaven la botiga que alhora era la seva llar i, després, des de fa ja uns quants anys, se n’anava a esmorzar a “el Campanar”. N’era un client habitual. Diari.

El dia que els veïns i la gent de Cervera que passa per aquest carrer tan sovintejat, vam veure la casa closa, ens vam entristir. Personalment sempre havia temut aquest dia, que simbolitzaria el final d’una època. Les notícies sobre la seva salut no eren bones i, al final, s’ha confirmat el seu traspàs.

Quan, des de la Cafeteria “el Campanar”, havíem treballat en el record de les botigues del carrer Combat, en un projecte que ara està aparcat, perquè el temps no dóna per tant, una de les escollides va ser cal Batalla. La col·laboració per part de l’Agustí va ser total. Ens va deixar molt material, un material que ara reposa als armaris i calaixos de la botiga tancada. Aquest reportatge serà un homenatge pòstum fet a aquesta persona que sempre es va mostrar generosa amb les seves coses.

Vull esmentar l’exposició que, amb la Mª Àngels Muntané, vam preparar al Col·legi Jaume Balmes i que va visitar la aleshores Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. A part de les moltes coses exposades, procedents del propi centre, l’Agustí també ens va deixar tot el material que se li va demanar.

Com que mai ha tingut un no, per darrera vegada, el passat mes de setembre en motiu de l’exposició de 100 anys de fotografies del Col·legi de la Sagrada Família a la Capella de l’incendi i, degut que en aquest centre no hi vam trobar cap mapa, ell ens en va deixar un per tal de que poguessim crear l’ambientació de la fotografia que es feia abans a tots i totes les nenes i nens a l’escola i que sempre s’hi veia el mapa al darrera.

Seria fantàstic que aquesta botiga pogués quedar com a mostra dels establiments d’un temps ja passat i, montar-hi una exposició amb tots els objectes que s’hi guarden i que pogués ser visitable, seria una proposta que, afegida a les moltes coses ideals que té la ciutat, podria ser una magníca manera de recordar un espai i uns objectes, molts d’ells en desús, per a gaudi i informació per les futures generacions.

Amb aquesta primera imatge, cedida per Mª Luïsa Guim enceto el recull de fotografies que podreu veure.

L’Agustí sempre explicava que aquest vidre tan fantàstic, amb el nom de la casa fet a l’àcid, era l’original de quan es va fundar la botiga. Ni els bombardejos que hi va haver al carrer Combat al final de la Guerra Civil, ben a la vora de casa seva, no el van malmetre.

El carrer Combat vist des de dins cal Batalla.

Els petits detalls confirmen el poc que havia canviat aquest establiment al llarg dels anys: el fil de la llum…

…els treballs d’artesania…

…el terra hidràulic…

Un expositor increïble. Quan èrem petits ens feia molta gràcia ja que era giratori.

Els armaris que guarden els tresors…

Aquí podeu veure l’Agustí, posant molt content, a la Cafeteria “el Campanar” davant els racons on s‘exposava el mateial que ell va cedir per aquesta mostra.

Al seu costat s’hi troba un plafó informatiu que mostra les fotografies de la botiga que heu vist abans.

Aquest és el mapa que ens va cedir per l’exposició de 100 anys de fotografies del Col·legi de la Sagrada Família.

A l’expositor del darrera podeu veure les grans ampolles que contenen tinta i que servia per omplir tinters i carregar plomes estilogràfiques.

En aquesta vitrina hi ha exposats autèntics tresors que expliquen la història d’aquest emblemàtic establiment.

Tot aquest material reposa dins la botiga tancada.

La col·lecció de postals, en els darrers anys, l’anava posant a l’aparador i, val a dir, que cridava l’atenció de molta gent.

Exposició de 100 anys de fotografies del Col·legi de la Sagrada Família oberta durant la Isagoge i Festa Major de Cervera 2016.

Van ser moltíssimes les persones que s’hi van fer la fotografia. Aquí, Jaume Carcasona, que ha estat durant molts anys veí del carrer Combat, residint ben a prop de  cal Batalla.

Tanco aquest post, que no és el darrer que li dedicaré, amb una imatge entranyable de l’Agustí amb la seva càmera, acompanyat del Ramon Prats. Li agradava molt fer fotografies i, com podeu veure, la càmera que porta, també és per exposar.