Seguim fent la visita a aquestes obres del casc antic de la ciutat. Sabem que el carrer Sant Magí, el carrer Santa Maria, el carrer Barcelona i el tram que va fins a la placeta de Sant Cristòfol han quedat enllestits.
El carrer Nou no s’ha rehabilitat. És la Barbacana la que ha agafat protagonisme en aquest tram tan bonic que queda entre les dues muralles.
Sembla que la rehabilitació d’aquesta zona era prioritària ja que hi havia perill d’esfrondament en alguns trams. Ha quedat perfecta.
La paret que m’agrada més de tot ´Cervera és aquesta que està sota la Residència Mare Janer, que és el punt on comença la Barbacana de Pere III el Cerimoniós. Trobo que aquestes pedres sauloneres ofereixen una lectura ideal de la història i del pas del temps. La pedra del paviment, que és la mateixa que s’està posant a tot Cervera, aquí hi queda d’allò tan bé.
Les dues properes imatges semblen iguales però, de fet, cadascuna mostra un tram diferent d’aquesta paret. Recordeu que la Barbacana era un espai que quedava entre la primera muralla de defensa i la segona que no era de tanta envergadura però servia per parar un atac, en cas que la de fora hagués estat assaltada.
L’espai dedicat a l‘aixecament de Catalunya, que popularment en dièm les Quatre Barres i que protagonitza l‘obra de Subirachs, queda molt ben integrat amb el paviment de pedra que arriba fins a les rajoles vermelloses que decoren aquesta zona.
Penso que una de les sorpreses agradables d’aquest tram és la manera com s’ha integrat la placeta que serveix de mirador. Es segueix posant el ferro corten, que integra tots els elements decoratius i d’ús de la nova cara de Cervera. S’hi ha folrat una part de la paret que estava descalçada de pedra i s’ha fet una barana que marca la pujada.
Aquí podeu veure completa aquesta barana des d’un altre angle.
Aquesta placeta, que encara no té nom, ha quedat com un mirador perfecte i un lloc de parada, descans i tertúlia.
Un aplaudiment pels bancs que s’hi han posat ja que, aquests, sí que conviden a que la gent s’hi assegui.
Imatge d’un tram de la Barbacana vist des de la placeta.
La manera en que s’ha resolt el reajuntar-se la passarel·la que hi ha tocant a la muralla amb el paviment de pedra també crec que ha estat molt correcta.
Cervera gaudeix d’una infinitat d’elements curiosos que, fora de contexte, costa de situar. En contrallum en podeu veure alguns fotografiats des d’aquesta zona.
Aquest tipus de fanals resulten ideals per donar llum en aquestes zones del casc antic. Ja renovats i, amb llum leed, al no tenir vidres representen un problema menys pel municipi. Els d’abans sempre rebien alguna pedrada i la trencadissa era inevitable
A Cervera, especialment en la part més antiga, les pujades i les baixades són pa de cada dia. Però, amb el terra llis i unes bones reixes per engolir l’aigua, sembla que les dificultats minven.
En aquesta imatge es veu força bé com s’obre aquest espai reconvertit en placeta. Queda ben bé darrera la muralla exterior i resulta un lloc amb encant i fàcil accés.
De més lluny…
Els habitatges que corresponen a la façana posterior de les cases amb entrada al carrer Major queden molt ben integrats amb aquest paviment de pedra que els dignifica.
Falta posar una imatge de la porta per sortir fora muralles i que correspon al darrer tram de la Barbacana. A sota s’hi han posat uns focus que, de nit, li donen relleu.
Aquest tram s’ha d’ajuntar, abans de l’estiu, amb la darrera intervenció que s’està fent ara mateix, a la plaça i carrer Santa Anna i plaça Sant Miquel, i que acabarà de completar aquesta gran obra de remodelació.