La polèmica va ser grossa quan va començar la gran transformació de Cervera.

L’inici va tenir lloc a la plaça Universitat i, d’aquest indret milers de vegades fotografiat, no cal posar-hi res més perquè ja s’ha dit tot. Sembla que molts i moltes dels que s’hi oposaven ara han canviat d’opinió en veure com ha quedat i, especialment, en com podem admirar en la seva totalitat la façana principal de la Universitat. Ha estat una gran obra i, per part dels amics i amigues de fora vila que l’han vist, fins ara, a tots i totes els hi ha agradat i aplaudit.

Jo estic a favor dels carrers per vianants en els centres històrics de les ciutats i, després de gaudir tants anys amb el carrer Combat i el carrer Travesser, sempre he estat i estaré a favor de la vianalització i de treure les voreres en aquests indrets tan entranyables de Cervera.

Avui començo el recorregut des de la placeta de Sant Magí. Penso que aquests carrers de la part més vella de Cervera han quedat ideals. No sé si els veïns hi tenen problemes, ja que són ells els que en fan ús diàriament però, pel que fa a la gent que els gaudim passejant-hi, els ulls se’ns omplen d’imatges que moltes altres ciutats voldríen tenir.

En aquest mural informatiu podeu llegir que la subvenció ha estat adjudicada perquè la zona forma part del Camí de Santiago.

El nostre campanar sempre a l’aguait de tot el que passa a Cervera.

Fixeu-vos com la pedra del paviment s’adiu amb les edificacions. Aquesta cantonada fa molt goig!!!!

Per tal de que els desnivells no siguin un problema s’ha realitzat aquest disseny per accedir a les vivendes. Personalment m’agrada la seva estètica. el que no sé és si el veïns estan contents o els hi representa algun problema.

L’església de Sant Magi ha quedat molt ben integrada amb aquest terra de pedra. A més, hi ha uns focus que, de nit, li fan una bonica il·luminació.

Des del carrer de  Sant Magí arrenquen aquestes escales de pedra que també queden molt ben lligades amb el paviment.

La zona de davant de Sant Domènec ha quedat molt ben arranjada.

M’hi sobren els dos bancs de pedra d’aquells que destrossen esquenes i no tens ganes de seure-hi. Costa trobar una posició còmoda!!! Aquí se’n veu un. L’altre queda a la dreta.

Les escales, també de pedra, han quedat molt bé.

Tots els elements: papereres, jardineres, la font, les baranes… estan realitzat amb aquest material que ara es posa molt: el ferro corten. L’han triat amb un acabat polit i un color molt elegant.

Com podeu veure no hi falta detall.

Estrenant la font!!!

Des del carrer Sant Magí fins el carrer Barcelona hi ha un tram que no està renovat. Una llàstima ja que tota aquesta part antiga està quedant fantàstica.

En aquest plafó s’informa del pla que correspon en aquesta zona. Aquí comença el carrer Barcelona que s’ha pavimentat totalment.

La plaça Catalunya queda molt ben posicionada i el parc infantil s’aprofita bé.

Diferents habitatges del carrer Barcelona vistos des de la plaça Catalunya.

Retornem cap a la plaça Major per gaudir amb el tram del carrer Santa Maria.

Uns carrers que fan baixada i pujada necessiten un bon suport, especialment quan plou. Així com també les escales han d’estar ben acabades per evitar ensurts. S’ha tingut molt en compte!!

La porta principal de Santa Maria ha quedat molt dignificada amb aquest nou paviment.

Aquest racó sempre quedava una mica desendreçat. Ara, amb aquesta jardinera circular de grans dimensions,  potser serà més fàcil tenir-lo polit.

En aquest tram d’enllaç amb la plaça Major s’hi ha posat aquest banc. Personalment detesto aquest tipus de seients. Són un insult a la comoditat i a la bona postura corporal.

Aquesta gran vitrina, des de la que es pot contemplar l’Àguila de la Ciutat, ha quedat remarcada amb un paviment especial: unes pedres de gran tamany, que també cobreixen la part corresponent al Pou de gel. 

Hi fan molt goig, ho destaquen i donen relleu a l’entrada habitual a Santa Maria.

Si passeu per aquí no deixeu de fer una ullada a l’interior. Fa ben poc va morir Ramon Ninot, l’artesà que va construir l’Àliga. Hi veureu unes magnífiques fotografies d’ell mentre hi estava treballant. Tot un homenatge a l’home que va fer realitat aquest projecte.

Procuraré entrar a dins del recinte per millorar la imatge i canviar-la. Està feta des de fora i no es veuen prou bé  aquestes fotografies tan perfectes que s’hi han posat.

En el proper post trobareu més informació sobre altres espais cerverins amb aquesta nova cara.