A part de les visites a llocs emblemàtics a Thailàndia hi ha molt per viure i per veure. En aquest post mostro algunes de les moltes coses que ofereix.

Fer un recorregut dalt d’un elefant és tota una experiència i més si es tracta de passar per llocs plens de vegetació transitant per pistes de terra o fent el trajecte dins del riu.

Aquí podeu veure un elefant petitó amb un dels seu cuidador.

Sembla de joguina comparat amb els adults!!!

Aquesta embarcació que llisca damunt l’aigua està feta amb troncs i, resulta una altra activitat molt agradable baixar pel riu navegant-hi d’una manera molt relaxada.

Aquí es veu com una corrua d’elefants surten de la zona amb vegetació i s’endinsen al riu. Les barques s’hi creuen i, tot plegat, té un caire d’aventura i exotisme.

Una bonica imatge la d’aquest paisatge tan verd amb un elefantet tafaner.

Camins de terra…

…i camins d’aigua.

 

Aquestes imatges de Bankok contrasten amb les de la natura. Navegar pel riu de nit, tot i sopant, resultà una molt bona experiència que no reflexen ni de bon tros aquestes imatges. Feia molt goig veure els temples i altres edificacions ben iluminats.

La lluna també s’hi va afegir.

Aquesta cúpula, coneguda com Siroco, destaca dalt d’aquest hotel. És una altra visita obligada per veure de nit tota la panoràmica de la ciutat. Resultà un espectacle fascinant que havia vist el dia abans, després d’assistir a una representació de balls tradiconals. Els vaig trobar una mica lents però els i les ballarines portaven un vestuari fantàstic.

Aquest carrer porta per nom Kho San Road, també anomenat el del “motxilleros” és el més famós del món per ser punt de trobada de tota la gent que viatja per Àssia i ho fa en plan low cost. 

De dia i, especialment de nit, l‘animació és total i s’hi troba gent de tot el món. Dormir en hostels en aquest carrer és complicat pel soroll però, als voltants, se n’hi troben molts de ben econòmics.

Hi ha una animació increïble!!!!

Al llarg i ample del país hi ha ofertes continuades que ofereixen el famós massatge thailandès. Fiar-te de qualsevol no és recomanable. Vaig provar aquest tipus de massatge a l’hotel a mans d’una professional fiable i recomanda i no és pas agradable. Es queda ben baldat!!! Segur que és bo pel cos però no pel relax.

En aquest zona, com arreu del món avui en dia, els llocs on fan tatuatges no hi poden faltar.

A Thailàndia sembla que tothom té el costum de menjar al carrer. És una manera de fer desconeguda a Europa. En aquest carrer s’hi troben establiments que ofereixen aranyes, cucs, insectes variats... ben fregidets i que sembla que tenen una bona sortida. No hi deixen fer fotografies.

Ja fóra del carrer dels “motxileros” ens van oferir un plat de cucs fregits. No els vaig tastar però es veu que eren ben bons.

Thailàndia abans era Siam i els gats d’aquesta raça tan preuada provenen d’aquí. Em vaig enamorar d’un bar en el que hi podies fer una consumició normal i interrelaciona-te amb una vintena de gats preciosos que campaven per allí. Mai havia vist res de semblant!!!! Amb el que m’agraden els gats em va encantar!!!

Visitar els artesans mentre teixien la seda amb telars, com fa molts i molts anys, i veure  l’obtenció d’aquest fil amb la seqüenciació de tot el procés, resultà d’allò tan interessant. El resultat final és molt elegant. Aquí podeu veure peces amb tonalitats grisoses.

Pel que fa a l’apartat de caire artesanal també es podia gaudir amb aquestes preciositats de “sombrilles” pintades a mà amb tints naturals.

Una de les coses que crida més l’atenció viatjant pel país és, que a tot arreu, quasi bé a totes les cases i fins i tot a molts hotels s’hi toben una mena d’altars de diferents mides, tots plens de figuretes i altres elements. Els anomenen: altars dels mals espirits i tenen la funció impedir que els agents del mal entrin als habitatges.

Són incomptables i n’hi ha de molt grans, mitjans i més petits i resulten molt atractius.

Visitar la plantació de té “Chui Fong” que funciona des de 1977 va ser un altre atractiu més. Les dones, amb el cos completament protegit per evitar el sol i, treballant emmig d’aquella verdor, semblaven flors amb la seva roba de coloraines.

Anaven superprotegides perquè el sol no els hi toqués enlloc.

Els turons es veien molt bonics amb les ondulacions de les plantacions de té.

Hi ha flors que són meravelloses. L’orquídia n’és una d’elles. Veure el viver de “Sai Nampueng” ple d’aquestes plantes va ser gaudir amb un esclat de colors i de flors variades que enamoraven.

Delicades orquídies en forma d’agulla per posar a la solapa estaven a la venda per qui en volia tenir un record.