Sempre s’ha sentit parlar de les dones de coll degirafa. Són les dones Kayan que vivien a Myanmar ( antiga Birmània) Birmània. Formen part d’una comunitat amb pocs membres, uns set mil. Encara, al sud d’aquest país, s’hi troben poblats on hi resideixen. A la dècada de 1990 van refugiar-se, per diferències amb el govern de la Junta Militar, al nord-est de Thailàndia.

Allí s’han establert en campaments de refugiats i el país acollidor ha aprofitat la vessant turística que representa aquesta comunitat per l’exotisme de les seves dones.

Els hi han permés tenir cura d’una fira de productes vinculats amb la seva artesania i els seus costums. Val a dir que entrar en aquest campament no és barat però, tothom paga a gust l’import que demanen, per tal de poder veure aquestes dones amb el coll trabat per uns cèrcols de metall daurat.

És un costum de tipus cultural, indicador de bellesa. El coll, tot i que sembli el contrari, no s’estira, ja que és impossible. El que passa és que aquestes espirals metàl·liques de llautó fan que la clavícula tiri cap avall, que les espatlles caiguin i que, fins i tot, quedin afectades les costelles. Veure una radiografia esborrona.

Impressiona aquest estirament antinatural que amb els anys es fa cada vegada més exigerat.

Aquestes espirals les comencen a posar a les nenes quan són molt petites, a partir dels 5 anys i, a mesura que creixen, se n’hi van afegint més i més.

Aquí podeu veure una jove mare amb el seu fill. Aquest no haurà de patir aquest encerclament al coll.

Sota aquesta protecció hi dorm una nena que sí que haurà d’adaptar-se a aquest costum

Una altra jove mare amb la seva filla de bolquers.

Aquesta nena ja ha començat fa díes a seguir amb el costum de les seves avantpassades.

Els hi encanta arreglar-se bé i tenen molta cura en els embelliments que es posen al cap. Fixeu-vos en els detalls i les combinacions de colors que fan servir.

Sembla que tenen els cabells una mica malmesos, cosa que, si us hi fixeu, es veu en la majoria de noies. Potser és aquest un dels motius que se’ls tapen amb tanta cura.

Aquesta jove està treballant amb el material que fan servir pels estiraments del coll.

Perfil.

A mesura que passen els anys el coll cada vegada es veu més allargat.

Diferents imatges de la mateixa dona.

Fan teixits a mà. Aquestes dues dones hi estan  treballant.

Sorprenent i impactant. Aquesta és la que portava més argolles de totes les que hi havia per allí. També era la de més edat.

En mirar-la i observar la llargada d’aquest coll em feia mal el meu només en pensar portar una cosa semblant al damunt. A més és un metall que pesa molt. Quan aquesta part del cos està tan deformada, si se’ls hi treu aquesta estructura, podrien morir ofegades perquè els músculs han perdut tonicitat.

El pes total supera de llarg els 15 quilos i pot passar de 20 i, fins i tot arribar a 30.

Són testimonis d’uns costums èxotics i mítics increïbles però la realitat fa adonar que això és una manera més de patir encarada a les dones que sempre, sigui on sigui, entomen el pitjor.