Després de visitar el Wat Pho, el Temple del Buda reclinat, era el moment d’anar a veure el meravellós Wat Arunatchawararam Ratchaworamahavihara. Com podeu veure el nom és d’allò tan fàcil!!!! Tothom el coneix per Wat Arun.
Aquest és l’aspecte que presenta el temple vist des del riu. De nit, navegar pel Chao Phraya va ser una molt bona experiència ja que el vaixell va recórrer tota una amplia zona i es va poder gaudir amb les edifiacions més properes a l’aigua. Aquesta fotografia és manllevada. Ara seguien amb el procés de neteja del temple i estaven treballant a l’alta torre central que ells anomenen prang. En aquesta imatge encara estan en un dels prangs laterals.
La visita al temple la vaig fer de dia. Calia travessar el riu ja que era a l’altre costat de la riba. Sortien barques continuament i el recorregut era molt ràpid.
El riu de Bankok, el Chao Phraya, és una important via fluvial molt transitada. Al fons, es veuen alguns gratacels dels nombrosos que hi ha a aquesta ciutat tan poblada. Es calcula que té uns catorze milions d’habitants.
El magnífic complexe del Palau Reial queda a l’laltra riba. Es destaquen les boniques teulades d’una de les edificacions.
Tal com he explicat a cada lloc hi ha memorials en record i homenatge al rei mort.
Aquí es veu perfectament com estan treballant en la neteja i restauració del gran prang central. Tot i que sembla que tinguin una alçada semblant aquests dos prangs ja heu pogut veure, en la fotografia que obre aquest reportatge, que no és així.
Una altre dels quatre prangs laterals.
A l’esquerra de la imatge es veuen uns esglaons molt drets. Porten a les terrasses, des de les que es veu tot el complexe amb una perspectiva diferent.
Tota l’elaborada i minuciosa decoració feta sobre una base blanca resulta d’una gran bellesa.
Les figures de Buddha es repeteixen arreu i, la gent, aprofita per fer les seves ofrenes en forma de flors, campanetes i espelmes.
Els relleus estan decorats amb closques de mol·luscs i trossos de porcellana.
Podeu veure com de laboriosa, detallista i entretinguda és la decoració d’aquestes immenses estructures.
El resultat final esdevé bellíssim.
Arreu es troben figures de Buddha, representat de diferents maneres.
En aquest complexe, vigilat per dos dimonis gegants, el blanc anomenat Sahassateja i el verd, Tasakanth s’hi troba la Sala de l’Ordenació que es la part més sagrada del temple.
La decoració emprada resulta del tot màgica i està a anys lluny del que és el nostre romànic i gòtic.
Nombroses figures de pedra embelleixen els patis i, protegides sota els porxos, les figures de Buddha hi són incomptables.
Arrenglerades davant una paret bellament decorada donen una sensació d’ordre i armonia amb el seu posat tranquil i la seva aura daurada.
Els treballs decoratius són impressionants. No es dóna abast per captar i assumir tants i tants detalls.
Per entrar a la Sala de l’Ordenació cal anar descalç ja que és un lloc molt sagrat. Els monjos, són els que gestionen tot el relacionat amb els temples.
Aquest monjo beneix a un grup de gent endolada que ha vingut a retre homenatge al rei. Després de passar pel Palau Reial aprofiten el viatge per anar a visitar i pregar en altres temples de la ciutat.
Aquest lloc em va cridar molt l’atenció per les làmpades de cristall que hi havia i que no són habituals.
La simplicitat i austeritat pel que fa a l’apariència externa dels monjos és radical: el cap afaitat, la túnica color safrà, unes sandàlies i una bossa que porten penjada de l’espatlla és tot el seu bagatge.
