En aquest post trobareu l’explicació del primer dels temples que vaig visitar. Al davant del nom de cadascun d’ells hi va la partícula “Wat” que significa temple. Vaig quedar meravellada amb tot aquest seguit d’edificacions que vaig trobar espectaculars.

El Wat Pho, a vegades també escrit com Po, és el temple que protagonitza la figura d’un Buddha reclinat. Tot el complexe té una superfície de 8 ha., per tant és molt gran i en ell s’hi troben diversos edificis construïts amb la màgica arquitectura thailandesa.

En aquesta fotografia podeu veure la zona de l’entrada on s’hi troben un conjunt de figures, entre elles un petit buddha reclinat. És un espai on la gent hi fa pregàries i ofrenes.

L’edificació que hi ha al darrere, de la que es veu la finestra bellament decorada, correspon al temple del Buddha reclinat.

Aquest Buddha reclinat és una immensa figura estirada que fa 46 metres de llargada i 15 d’alçada. Està completament recobert de pa d’or i resulta del tot espectacular. El temple està ple de columnes i la imatge s’entreveu emmig d’elles.

El sostre i les parets estan bellament decorades així com els marcs de portes i finestres.

Encaixa d’una manera milil·limètrica dins el temple. Quasi bé no hi ha lloc per passar. Un estret passadís permet circular al voltant d’aquesta grandiosa figura per tal de poder-la admirar.

Hi ha petits altars en els que la gent hi fan les seves oracions.

Els peus resulten del tot espectaculars. Medeixen 3 metres d’alçada per 4,5 de llargada, ja que els té estirats. La part del darrera està coberta de mareperla i s’hi troben gravades les 108 formes en que es pot representar Buddha.

Quan els visitants fan el trajecte per la part del darrere de la figura escolten tota l’estona com dringuen les monedes que els fidels tiren com a almoïna en uns recipiens preparats per aquest servei.

El temple de Wat Pho és molt important perquè va ser la seu de la primera Escola de massatge del país. Thainlàndia és famosa pels seus massatges i, actualment, aquest lloc segueix sent un centre d’ensenyament i conservació de la medecina thai que comporta tot un seguit de tècniques de massatge molt bones pel cos.

En aquests dibuixos fets a les patrets del temple es poden veure indicacions sobre els punts del cos que cal tractar.

A tall d’anècdota explico que va venir a l’hotel a fer-me un massatge una professional formada en aquesta escola. És un país molt barat i, per dues hores de massatge només cobrava 20 euros. No us penseu pas que és un massatge relaxant. De cap manera. Més aviat una queda baldada. Segur que pel cos pot ser molt bo però en el moment que te’l fan, de flors i violes, res de res.

Aquesta edificació de l’esquerra correspon al temple on hi ha el Buddha reclinat.

Han aprofitat aquest bonic racó per fer el muntatge d’homenatge al rei mort.

Quantitat d’edifics omplen aquest espai tan gran.

Els més importants són els “chedis” també anomenats “estupas”. Són unes boniques estructures recobertes de rajoletes i ceràmiques de colors. En total n’hi ha 91. N’hi ha quatre de molt grans, reservades per les cendres dels reis. A Thailàndia és tradició la cremació dels cadàvers.

Les altres restants, contenen les cendres de persones que tenen prous diners per assumir el que costa tenir les cendres dipositades en aquest lloc tan sagrat.

El treball decoratiu és molt bonic. Aquí en podeu veure un detall.

Hi ha un llarguíssim mur que encercla una part important de tot el complexe. S’hi troben 16 portes d’accés. Totes tan maques com aquesta. Cadascuna d’elles està vigilada per dues grans figures de pedra, totes diferents, que van ser importades de la Xina.

Aquest temple gaudeix d’un rècord important ja que és el que té més estàtues de Buddha en tot el país. En guarda més de 1000. Moltes d’elles procedens dels temples de les ciutats que van ser primera i segona capital de Thailàndia: Ayutthaya i Sukhothai, que encara exhibeixen meravelloses restes arqueològiques que ja veureu en un altre post.

Aquest és un altre Buddha, molt sagrat, que presideix una sala d’aquest magnífic complexe.

Sempre cal anar vestit decorosament i és obligatori descalçar-se per accedir a aquestes parts més sagrades dels temples thailandesos.

Visitar aquest immens espai i contemplar els detalls va estar un autèntic plaer. Un preludi del que seria la resta d’edificacions, totes tan belles, d’aquest país asiàtic.