El Museu és l’espai del Memorial que més impressiona. Penso que, en aquests moments, és potser la instal·lació museística més impactant del món.

Tot i que aquestes imatges no ho reflexen de cap manera us asseguro que és així. No hi ha massa llum, per tant fer fotos sense flaix costa i, a més, en la majoria de llocs d’aquest reciente està prohibit fer fotografies.

És molt impactant veure els fonaments de les Twin Towers, les bigues que van quedar dempeus o que, canviades de lloc, donen fe de la magnitud de la tragèdia, els cotxes de bombers regargolats, l’immensa antena que hi havia a una de les terrasses, esmicolada…en fi, un recorregut impactant per sota terra fins arribar als  fonaments d’aquests dos magnífics edificis que, en el seu temps, van ser els més alts d’Amèrica.

La part dedicada a tots els que van morir és impactant: gravacions, fotografies, restes de coses personals, les veus en directe dels missatges dels passatgers d’algun avió barrejades amb les dels segrestadors…en fi, un museu que no deixa indiferent ningú. Al final es poden veure fotografies dels terroristes, els videos de com passaven els controls dels aeroports… així com també un apartat dedicat a Bin Laden.

Aquest museu ha obert les seves portes aquest passat setembre en complir-se 15 anys dels fets. Repeteixo: si aneu a Nova York no deixeu d’anar a visitar aquest nou World Trade Center i, especialment, el museu.

El record del vestíbul de les Twin Towers és molt present en veure aquest estol de banderes. Recordo molt bé com era i com lluïen, res a veure amb aquestes, molt més discretes.

 

Les fotografies dels edificis enderrocats es barregen amb les de com lluïen de magnífics. L’impacte visual és total i, en veure les restes de les bigues de ferro, es pot anar comprovant com estaven posades les que encara queden dempeus,

Els fonaments mostren els anclatges dels claus a les parets per reforçar-les…

… així com també la base de la torre. Fixeu-vos en el tamany de les persones que es veuen a la imatge i us adonareu de com imposava veure tot això.

Calia baixar molt avall per arribar a la zona dels fonaments. A les parets es podien veure grans bigues malmeses.

Un tram d’escales tal com va quedar d’arrassat.

Més detalls dels fonaments. Es poden visitar els de les dues torres, la nord i la sud.

Diferents fotografies de les torres en construcció fan que les bigues i altres elements es puguin situar perfectament en l’edificació.

Aquí podeu veure, a la paret, moltes de les imatges que informen visualment de tot el procés de construcció.

Torno a repetir que aquestes imatges poc tenen a veure amb la realitat del que es veu: la grandària de l’espai, les alçades de les parets fins arribar als fonaments, la magnitud de les peces que es mostre mig trinxades…

I és a partir d’ara, quan encara queda molt i molt per veure i viure: és la part del museu on no es poden fer fotografies.