Aquesta zona és potser la més emblemàtica del món.

Recordo perfectament aquest carrer que és per on vaig passar per anar a visitar les espectaculars Twin Towers que, en aquell moment, eren les més altes d’Amèrica.

Aquesta església, St. Paul Church, que és l’edifici en ús, més antic de Nova York i l’única resta colonial de l’Imperi Britànic a la ciutat, va ser un testimoni directe d’uns fets inolvidables.

Ara roman oberta i, al seu interior, s’hi troben records vinculats amb la tragèdia. Fins i tot es conserva un dels llits provisionals on descansaven els voluntaris després de moltes i moltes hores de no parar.

Des d’aquí es veien, altissimes, les Torres Bessones. Vam comprar els tiquets per pujar a la terrassa d’una d’elles. El vestíbul era espectacular i recordo que hi havia moltes banderes. Mentre es pujava per les escales automàtiques s’anava veient com era tot d’espaiós, nou i modern.

En arribar a la zona dels ascensors ja feies el trajecte, molt ràpid, fins dalt la terrassa. Recordo que era un dia fantàstic i la vista resultava magnífica. Encara veig, com si fos ara mateix, el pont de Broolkyn, a baix de tot, i semblava petit i esquifit.  Era una perspectiva molt diferent de la que es veu des de l’Empire State.

Al costat es veia l’altra torre amb una antena molt gran que hi tenia col·locada a la terrassa. Aquest edifici que veieu al darrera és la nova torre que han fet i que forma part del complexe del Memorial. També s’hi pot pujar però no ho vaig fer perquè el record de la vista que tenia, des d’aquesta alçada, no tindria res a veure.

L’onze de setembre de 2001 estàvem preparats amb les senyeres a punt per anar a la manifeatació a Sant Boi. Aleshores per TV es van començar a veure les imatges de la tragèdia. Vaig anar corrents a buscar l’àlbum de fotografies comparant el que tenia amb el que veia. Va caure la primera Torre i, en mirar l’altra amb l’antena, es va veure com també s’esfondrava.

Aquesta original edificació totalment blanca que s’hi ha fet al centre i que hi queda perfecta amb la gran quantitat d’arestes que contrasten amb els gratacels allotja al seu interior un original centre comercial.

És la famosa i controvertida obra de l’espanyol Santiago Calatrava que porta per nom OCULUS.

 

Quan es sent un soroll i la gent enlaira la vista i veu un avió sobrevolant la zona, tothom recorda els atemptats. És del tot inevitable.

Aquest superedifici que va costar quatre mil milions de dòlars, el doble del que s’havia pressupostat, inicialment estava dissenyat com un colom amb les ales esteses però, per reforçar la seguretat, es tranformà en un esquelet de dinosauri.

Entrem a dins d’aquest edifici central que com podeu veure presenta un grandiós espai sense columnes.

Altra volta a l’exterior, podeu veure acom les línies corbes de l’edificació són un contraapunt ideal a les parets rectilínies dels gratacels. Són parets corbades que s’aixequen 50 metres enlaire com un parell d’immenses conxes i que, convergeixen en un nervi de vidre, que és per on entra la llum a l’interior.

Mireu-lo des de diferents perspectives.

Aquesta imponent obra allotja un centre de comunicacions importantíssim i s’espera que, a la llarga, arribi a ser un edifici tan emblemàtic com ho és la Central Station, que en el seu temps també va costar una milionada.