El barri de Chinatown és un enclau ètnic amb una gran població de inmigrants xinesos. Sembla que és la concentració més gran de xinesos fóra d’Àsia.

Durant el segle XIX aquesta zona era la més perillosa de Nova York. A finals del XX i principis del XXI va tenir un nivell altíssim de visites. Els turistes hi trobaven molts atractius: l’exotisme dels productes, les imitacions de roba, rellotges…de marques famoses, la oferta gastronòmica… En motiu dels atemptats de l‘onze de setembre i, atés que aquest barri està molt proper a la zona zero, va baixar molt l’afluència de visites.

De fet, des del World Trade Center, amb el metro s’hi arriba en un moment sent la coneguda parada de Canal Street la que et deixa al Chinatown.

La majoria dels edificis són força antics i amb banys comuns. Els sous són baixos però com que els xinesos són molt estalviadors hi ha uns quan bancs a la zona, alguns asiàtics i altres americans.

Els grafittis, art urbà, és present a tot arreu i aquí també se’n troben un quants. Aquest de la fotografia és molt gran i impacta.

En aquesta àrea tan superpoblada, els mercats adreçats a la gent que hi viu són molt vistosos i, contemplar la varietat i exotisme de productes que ofereixen, fa que sigui atractiu donar-hi un tomb.

Quan entres en aquest temple, el més important del barri, ni de broma t’imagines que estàs a Nova York i menys a Manhattan. Aquests taulells plens d’ofrenes els trobes en entrar i fan molt goig.

I, tot seguit, ja entres a la sala presidida per la figura d’un Buda enorme que et transporta a quilòmetres de distància d’aquí.

T’hi apropes i reculls un paperet cargolat que, en obrir-lo, et parla de les coses que t’han de passar.

Sempre es dóna un tomb pels comerços, un a tocar de l’altre, en els que s’acostuma a comprar alguna cosa i, escoltar la gent que passa pel teu costat dien-te què vagis a la seva tenda. Ja conec de què va perquè en aquest barri hi he anat uns quants cops. Et porten al darrera del seu establiment, et mostren tots els catàlegs amb les millors marques de rellotges i de models, totes d’imitació. Unes imitacions genials que passen sense cap problema per autèntiques i que, a més són uns rellotges que a mi sempre m’han funcinat perfectament. Tinc un “Bulgari” comprat des de fa molts anys i que em va com el primer dia.

Tocant al Chinatown hi trobem la Little Italy, Petita Italia. Un barri que abans era molt extens i que ara, al desplaçar-se els inmigrants italians a altres barris de la ciutat, molta de la seva superfície forma part del Chinatown. La zona nord que es famosa pels seus abundants restaurants s’anomena NoLita ( North of Little Italy) i les edificacions són les típiques amb les escales de ferro a l’exterior.

Aquí s’hi troba la coneguda botiga, Christmas New York, que ofereix una varietat impressionant de productes de decoració nadalenca. És molt gran i fa molt goig. Quedar-s’hi embadalit és fàcil. Els preus són molt cars, per tant, amb mirar ja n’hi ha prou.

Aquesta artesania de procedència russa feta amb fusta tallada a mà era molt curiosa i supercara.

Amb porcellana hi havia una oferta de penjolls de tota mena.

No hi podien faltar les boles amb el conegut I love NY. Tampoc eren barates!!!!

El barri, seguint la tònica d’aquesta ciutat on es pot admirar tant art urbà també exhibia els seus grafittis. Com podeu veure aquest el protagonitza l’estàtua de la Llibertat.