És més còmode allotjar-se a Manhattan quan es visita Nova York però, fer estada a Brooklyn i conéixer aquest barri, és d’allò més interessant.
És un dels cinc comdats de Nova York i, amb més de dos milions i mig d’habitants és el més poblat. Se l’anomena “City of homes” i “City of churches” ja que hi ha moltes cases i esglésies.
Trobar allotjament en una d’aquestes cases és del tot interessant i més, si l’escollit és un habitatge que té molts anys però que està perfectament restaurat i amb molt gust.
Aquest és l’exterior de la casa situada en un agradable carrer. Aquestes edificacions recorden del tot les que hi ha als barris anglesos.
Com que les parets s’acostumaven a fer amb aquest tipus de maons ara, quan es fan rehabilitacions, es procura deixar-los a la vista. Fan un contrast perfecte amb el mobiliari modern i de disseny.
Les habitacions mantenen el mateix estil de decoració i, el capçal del llit es disposa davant els finestrals, de manera que els arbres del carrer sembla que entrin dins l’espai.
Com podeu veure les edificacions són boniques i exhibeixen les típiques escales de ferro que hi són per si hi ha un incendi. És molt a l’estil del Soho de Manhattan.
Brooklyn ha estat tradicionalment una zona on s’hi han allotjat els inmigrants, tot i que ja fa uns anys que està de moda i hi viuen molts autòctons. Em més conegut és el famós escriptor Paul Auster.
Aquest barri del que veureu algunes imatges és el que hi ha més hispanoamericans i que té per nom Bushwick. És una zona que no hi ha gratacels i l’ambient no té res a veure amb la part sud de Brooklyn.
Els grafittis són protagonistes per tot arreu.
El metro és el millor mitjà per desplaçar-se. Aquest tram circula per l’exterior i elevat, o sigui per damunt dels carrers. No és còmode accedir-hi ja que no hi ha escales automàtiques.
El nom de l’estació i la visió del carrer des de l’andana.
Circular amb aquest metro elevat fa que es vegi la perspectiva de la ciutat d’una manera que a Europa no hi estem avesats. Els grafittis es van repetint arreu.
Quan el metro ja s’apropa a Windenburg Bridge, si es vol fer el passeig caminant, cal baixar abans de començar a veure la meravellosa panoràmica de Manhattan. És el que es veu al post d’ahir.
Una altra estació, en aquest cas ornamentada amb vitralls.
Aquí podeu veure una de les escales d’accés a aquest metro i podeu copsar per quina alçada circula i com el carrer queda semicobert per la zona on hi ha la via que hi transita. Moltes de les ciutats americanes presenten una manera de viure totalment aliena a la europea.
Em va cridar l’atenció veure aquest jueu ortodoxe amb el seu barret d’hivern. Feia un efecte ben peculiar. Era del mateix tipus que acostumen a portar habitualment però tot folrat de pell. En vaig veure altres i, tots el portaven. A mi em cridaven l’atenció. A l’aeroport uns el tenien afegit a l’equipatge, posat en una capsa preparada per transportar-lo, que també cridava l’atenció. Curiosa manera de distingir-se aquests jueus extrems.