Aquesta casa d’estil modernista es troba al número 35 del Passeig de Gràcia a Barcelona.

L’arquitecte d’aquesta magnífica edificació va ser Lluís Domènech i Montaner i, qui li va fer l’encàrrec, fou Francesc Morera. Parlem de l’any 1902. Morera va morir sense veure-la acabada i el seu fill, Albert Lleó i Morera, s’encarregà de revisar la part final de l’obra i de residir-hi. És coneguda com a Casa Lleó Morera.

Els baixos d’aquesta edificació estan ocupats per la firma Loewe que es va mostrar molt desafortunada en fer la reforma per habilitar l’espai com a botiga. Hi havia unes precioses finestres modernistes i unes escultures de dames modernistes, amb unes jardineres, que van ser destruïdes a peu de vorera. Un fet devastador que deixà aquest edifici mutilat per sempre.

Salvador Dalí va aconseguir els caps d’aquestes escultures i, avui, es poden admirar al Teatre Museu de Figueres.

Aquí podeu veure la bellíssima façana que fa cantonada.

Loewe va intentar deixar uns acabats que, tot i no sent els originals, al menys tenen un aire modernista.

Loewe és famós per la presentació espectacular de la decoració dels seus aparadors. Sempre ha fet creacions meravelloses, dignes d’admiració, en les que queden exposats els seus productes de luxe. L’autor del disseny del que hi havia en el moment de fer aquest reportatge és

L’arbreda del passeig entra dins l’aparador creat un doble joc de superfícies.

Per a qui li interessi, deixo aquesta imatge on teniu la informació pel que fa a les visites.

S’ha dit que la casa Lleó i Morera és com un Palau de la Música Catalana a escala reduïda. És d’un bellesa impressionant!!!

Embelliments de les parets realitzats en la tècnica del mosaic.

Vitrall de l’escala.

Els grans finestrals que donen al passeig de Gràcia permeten gaudir d’aquesta via barcelonina que s’ha convertit en el centre de luxe de la ciutat.

Al foc de terra li falta la decoració que l’embellia. Fixeu-vos com, per tot arreu, la flor de la morera esdevé un important element decoratiu.

Detall del sostre…

…i de les pintures d’una paret de la gran sala que dóna al passeig de Gràcia.

Inicialment, aquesta sala que és molt gran, no estava compartimentada. Més endavant s’hi van fer unes separacions molt maques que es poden desplaçar i que la divideixen en tres ambients. Una cosa pràctica per la vida del dia a dia.

Detall d’aquestes vidrieres que separen els ambients.

Com podeu veure el treball artresanal estava impecablement realitzat.

La tribuna es bellíssima i la vista que es veu des d’allí fantàstica.

Resulta que pel seu tamany, sobresortia massa damunt la vorera, però pagant una multa el tema va quedar arreglat.

El terra exhibeix un preciós treball fet amb mosaic.

En el proper post podreu veure la resta d’aquest habitatge que jo trobo igual o més bell, pel que fa als interiors, que la casa Batlló.