Tots i totes tenim una vida al darrera que, a part dels records que poguem tenir més presents, hi ha una munió de fotografies que ens la recorden.

Val a dir que les generacions actuals en tindran a milers. Pels que fa als de més edat, les tenim comptades, i pels que encara són joves però no han agafat el boom de la telefonia mòbil, tantes no en tenen, però deunidó.

Es va editar un post parlant dels èxits i de la trajectòria de l’Hugo Figueras i m’hagués agradat posar-hi aquest d’avui al davant. En aquell moment no disposava de les fotografies i ara, que sí les tinc, és el moment de fer-ho.

En moltes d’elles, els o les de la seva generació i també d’altres generacions, s’hi identificaran doncs les experiències viscudes són semblants. Hugo va néixer el 23 de maig de 1980. Per tant ara té 36 anys.

Anar a la platja era un costum ja molt estés en la seva època. I, si anaves amb el germà gran, millor que millor.

Les típiques fotografies de l’escola sempre comencen a parvulari i van mostrant com tothom es fa gran. Hugo va fer la primària al Col·legi M. Josep Arques.

Les disfresses, fins que cervera no va recuperar el Carnaval, van ser un clàssic a les escoles. Tot el grup classe es disfressava igual o feien una comparsa nombrosa i, moltes vegades per repetició, ben atractiva. Si us fixeu bé amb les fesomies, anireu reconeixent nens que ara ja no ho són.

Cada vegada més grans…

Una altra comparsa. Era molt típic que tothom comprés la fotografia del carnaval. Era una manera de tenir un record de tots els companys i companyes de classe.

La Primera Comunió abans quasi la feia tothom. Ara les coses han canviat molt. Era una festa clàssica. La que més celebraven els infants. Mossèn Eduard Ribera, que encara va exercint, aquí es veu molt jove.

Tornem a la platja que als estius fa de bon anr-hi. I tots creixent. El germà gran ja un adolescent!

Als 14 anys tocava anar a l’Institut. L’Hugo va ser alumne de l’Antoni Torroja.

A l’Institut també es seguia amb el costum de disfressar-se.

Estem de celebració i toca camisa blanca i corbata.

Quin bé de Déu de joves! Mireu quin goig que fan i endeniu qui és qui.

Ja som més grans però la disfressa segueix “molant”. I aquella mania que tenen tots que, en un moment o altre s’han de pintar els llavis, aquí queda ben confirmada.

Sembla ser que era una disfressa amb missatge. Calia que es reunissin quatre per completar la frase!!!!

L’esport ja havia entrat a la seva vida i participava a les curses. També hi havien entrat les dues nebodes, bessones, que sembla que segueixen l’afició de la família.

La família, tan important i tan acollidora. Els típics dinars familiars que tots hem celebrat queden reflectits en aquestes imatges.

Amb els seus pares, la seva cunyada Sandra, que també porta un munt de maratons acabades i les nenes, que ja són més grans i sembla que faran un bon paper dins el tarannà esportiu d’aquesta família.

Temps de calor, relax, gelats i comoditat… Com heu pogut veure la majoria de les imatges d’aquesta breu biografia són molt habituals en moltes famílies. Són imatges que ens resulten properes.

Temps per estudiar i temps per treballar. Aquí el vèiem en una celebració amb els companys i els propietaris del gimnasi. En aquest gimnasi vaig assistir-hi un temps i en guardo molt bon record. És on vaig tenir amb l’Hugo un tracte personal ja que era el meu professor. Amable, atent, gran coneixedor del tema i molt agradable va deixar molt bon record entre els seus i les seves alumnes.

Tal com he dit, mentre treballava, també estava estudiant. I com no podia ser d’altra manera, en un jove amb una predisposició tan bona per l’esport, es va treure el títol de professor d’INECF que és al que s’està dedicant en el seu dia a dia.

Si cliqueu damunt del vermell us sortirà un enllaç al que hi podreu accedir fàcilment. Hi trobareu el llistat de titulacions i altres estudis que ha fet Hugo. És d’admirar perquè ha assumit que la preparació i l’actualització, avui en dia, ha de ser constant i ell, us ho puc ben dir, que ho ha tingut en compte. Un bon exemple!!!!!

hu30

Queda acabada aquesta breu biografia que seguiria al post que es va editar sobre la vessant solidària d’aquest jove esportista cerverí i que ja es va explicar.

Amb aquesta imatge, quan anava camí de Barcelona per córrer la marató de la ciutat comtal, tanco el post felicitant-lo per les victòries que ha tingut després de participar en aquest esdeveniment: Entre altres, va quedar campió a la marató de Castellon.

FELICITATS i a seguir endavant!!!!!