Un dels llocs, després dels camps de concentració, que impressiona més a Europa és l’antiga ciutat d’Oradour-sur-Glane, on va tenir lloc un dels episodis més dramàtics de la segona guerra mundial.

El dia 10 de juny de 1944, mentre s’estava lliurant l’important i decisiva Batalla de Normandia, a molts kilòmetres d’aquest indret sembla ser que un grup de partisans van matar amb una bomba un capità de l’exèrcit alemà.

Tot i que els habitants d’aquest llogaret no hi tenien res a veure van ser els escollits pel càstig. El batalló alemà va encerclar el poble, va reunir tots els seus habitants a la plaça. Els 190 homes van ser afusellats i les 245 dones junt amb 207 infants d’ambos sexes van ser metrallats dons l’església i després, cremats.

A continuació els nazis es van dedicar al pillatge i a cremar les vivendes d’Oradour. Es van escapar poquísimes persones. Les van acollir els monjos de l’abadia de Munch i els van amagar salvant-los-hi la vida.

Esborrona el relat d’aquests supervivents, especialment el d’una dona que es va escapar de l’església per una finestra, que es pot llegir en les publicacions que es van editar i que estan a la venda al Museu. Es realment terorrífic.

Oradour-sur-Glane ha quedat tal com el van deixar els nazis aquell fatídic 10 de juny. L’any 1946 va ser declarat Monument Nacional.

Els establiments, amb el renom de la gent que els portava, es poden trobar llegint les plaques que s’hi troben a les façanes.

Ja podien tenir el cotxe ben preparat que no va poder fugir ningú ja que van encerclar tot el poble.

Van reunir tota la gent en aquesta plaça. Cal recordar que els nens i nenes estaven a l’escola i hi van arribar acompanyats dels seus i seves mestres.

Una plaça bonica, gran, amb capacitat per acollir tothom.

Aquest vehicle va ser testimoni mut del que va passar i el darrer que va veure les famílies aplegades per última vegada.

Als homes els anaven separant en grups i els tancaven en diferents espais. Aquests espais, que són molts, ara estan senyalitzats i corprén el silenci i el recolliment dels visitants quan hi passen pal davant tot i llegint l’escrit.

L’església, original i bonica va ser l’indret on el terror va assolir la màxima expressió.

Aquest Crist va veure passar pel seu davant totes les dones, joves i nenes d’Oradour.

Es demana silenci, que tothom respecta, ja que el fet d’estar en el lloc real on es va produir la massacre deixa els visitants fortament commocionats.

Per entrar a l’interior del temple, totes les dones i els infants van passar per aquestes mateixes escales, que ara es pugen amb el cor encongit.

Interior del temple. Només se’n va sortir una dona que és la que ho va poder poder explicar. És una crònica que esborrona.

Restes de cotxets dels bebés estan en el mateix lloc de la tragèdia.

Les campanes, amb el foc, es van desfer i ara queden com a testimonis de l’horror que els nazis, en la seva retirada, van causar en un poblet tranquil i bonic.

Per acabar de completar la història cal fer una visita al cementiri on s’hi troben enterrades les víctimes. Tot i que al visitar el museu ja s’han vist les fesomies de moltes d’elles aquí les trobem per grups familiars, que van quedar esborrats del mapa.

Algunes de les alumnes de l’escola d’Oradour-sur-Glane.

A l’entrada, un Memorial dedicat als 642 morts.

Quan la guerra ja estava decidida, era al juny del 1942, la brutalitat nazi va deixar una de les petjades més vergonyoses del seu pas per la Europa ocupada.

Acabada la guerra es va aixecar, de mica en mica, un poble completament nou a costat d’aquest que va quedar com a Monument. Es força gran i no cal dir que porta el mateix nom.