Aquestes imatges de Cervera, especialment del nostre Campanar, són les que donaran entrada al post número 600, que serà el proper.

Demà serà el moment de donar les gràcies, fer recompte i balanç. De moment, gaudiu amb aquestes fotografies.

Les postes de sol a Cervera, moltes vegades esdevenen espectaculars. Aquesta imatge que m’ha cedit Xavier Rivera ens la mostra des de la vessant més desconeguda. Els darrers reflexes banyen de ple una part del casc històric de la ciutat. Aquí no podem veure-hi els llampants vermells, tarongesi grocs, però sí que poden gaudir amb la pedra daurada i els contorns destacats. Fixeu-vos en la paret de la muralla com de ben dibuixada es veu. Xavier, gràcies per aquesta preciosa posta de sol!

Abans d’acabar l’any, alguns dies, les sortides del sol van ser molt espectaculars amb uns colors fantàstics que anaven canviant molt ràpidament. Aquestes tres imatges en donen fe. Estan fetes amb el mòbil. Si hagués tingut la màquina a mà una altra cosa hauria sigut!

Novembre és temps de boires. M’encanta aquesta fotografia amb dos protagonistes principals: el Campanar i les Forques. Un tercer, més secundari, el poblet de Granyena s’endevina, al fons. L’ha cedit Eulàlia Boronat. Moltes gràcies per deixar-nos gaudir-ne!

Nadal. Una corona nadalenca lligada amb un cordó mira el Campanar.

Primera posta de dol de l’any. Feta amb un mòbil.

Recordar Cervera nevada sempre és agradable. No cal dir que aquestes dues imatges no són d’aquest any. De moment, sembla que de neu no en tindrem!

Hivern. Branques despullades davant el Campanar.

Dues torres. Pedra i ciment.

Records de primavera.

Al gener ja hem pogut gaudir amb la florida dels ametllers. Ai les gelades quin mal els hi poden fer…

L’estela d’un avió es destaca damunt el núvols. Les flors que avancen la primavera maridades amb el record de viatges que desperta l’ocell volador, tot plegat, porta promeses de nous camins, de nous indrets…però sempre tornant a Cervera.

I el comiat, amb un reflexe damunt l’aigua transparent.