una mica de tot arreu

L’arribada a El Chaltén, un espectacle inoblidable!

L’any passat la guia de viatges Lonely Planet va situar El Chaltén en el segon lloc de les millors ciutats del món que tot viatge vol conéixer. Penso que aquest nomenament va anar del tot condicionat a l’espectacular visió que es té en arribar en aquest poblet, d’uns dos mil habitants, i al seu entorn més que no pas pel que fa a les edificacions. Té un cert encant però el que és impagable i inoblidable és la sorpresa inesperada del que veus al teu davant. Potser no hi ha cap altre lloc al món que la carretera enfili directa amb aquest magnífic cordó de muntanyes amb el protagonisme del mític Fitz Roy. Val a dir que vam tenir molta sort ja que, degut al mal temps que fa en aquests indrets, sovint tot resta tapat i són moltíssims els viatgers que, després d’arribar com qui diu a la fi del món, no poden contemplar aquest conjunt espectacular.

Al post de demà parlaré d’aquesta mítica muntanya però avui cal veure l’arribada i el poblet.

La manera d’anar-hi més econòmica va ser amb un bus de línea regular, que és d’on estan fetes aquestes fotografies.

fi 3

fi 4

fi 1

El pastor, a cavall…

fi 2

fi 5

fi 6

fi 7

fi 10

fi 11

Ja hem arribat al centre d’aquest petit llogaret, El Chaltén, que és el poble més jove d’Argentina ja que es va donar per fundat el 12 d’octubre de 1985. Aquestes muntanyes que, des del darrera vigilen el poble, resulten un marc d’una bellesa excepcional.

fi 16

El Chalten és la capital argentina del trekking ja que, des d’allí, hi la possibilitat de realitzar tot un ventall amplíssim de caminates de diferents graus de dificultat.

Va ser tota una sorpresa trobar-nos amb un restaurant amb el nom fet amb la típica rajoleta de ceràmica i que es digués “La senyera”

fi 15

La sorpresa va anar a més quan, de lluny en un altre establiment ens va semblar que vèiem una estelada i, en apropar-nos-hi…

estelada 2

…va quedar la cosa ben clara. Un taxista del poble ens va dir que hi vivien catalans, que havien votat Junts pel Sí i, per les explicacions que ens va fer, ens vam adonar que estava ben bé al dia del que passava al nostre país.

estelada 1

El primer trekking, dels tres que ens va donar temps de fer i que, deunidó el desnivell ràpid que tenia, ens va possibilitar de veure la situació del poblet, enmig de la vall.

fi 20

fi 19

fo 54 bona

La vegetació era la típica patagònica, en aquest cas ornamentada amb uns matolls florits que feien molt goig escampats areu del camí. Allí era primavera. I tot i que feia una bona tarda, el vent molestava força.

fi 18

El Fitz Roy, al fons, difuminat per aquest sol de tarda, que escalfava força.

v

En fer-se fosc, el perfil d’aquestes muntanyes planant damunt el poblet resulta, a part de bellíssim, fins i tot inquietant. Encara s’entenia més aquest segon lloc de millor ciutat per conéixer perquè esdevenia un entorn únic

fi 17

Per acabar d’arrodonir-ho, el cel va seguir despejat i, la lluna, gran i rodona, aquí un pèl tapada per un nuvolet, acabava de donar el contrapunt a aquest espectacle realment únic.

Val a dir que les imatges, tan de dia com de nit, estan força allunyades de la realitat que les superava amb escreix!

fi 21

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: