Ha calgut treure l’estelada del balcó de la Paeria a petició de qui sembla que el que busqui sigui la confrontació i la polèmica. Doncs si una els hi feia nosa, ara, qui passa per la plaça Major es trobarà amb una pluja d’estelades. Fan bonic, alegren l’espai i són un cant a la llibertat i a la lliure expressió.
Des d’aquest post deixo constància de la voluntat d’uns i altres.
Amb el vent que bufa aquests dies la bandera de Cervera oneja amb força damunt la plaça.
Una plaça plena d’estelades.
Amb uns balcons que fan molt goig.
No acabo d’entendre el què és aquesta ratlla negra que surt al cel de la imatge. Tal volta un ovni que contempla, des de la blavor, els colors de les estelades?
Les quatre barres, en forma de llum blanca, es projecten damunt aquesta estelada.
Pedra, ceràmica, ferro, vidre, el cèrvol, el rellotge i les campanes. Tots plegats al redós de l’estelada.
Amb els fils no hi ha manera!. Sempre marquen el seu territori en aquest indret.
El segueixen marcant…
El perfil dels fanals sempre resulta atractiu. I, encara més, retallat damunt aquest cel tan blau.
Sembla ser que el vent ha amagat aquesta estelada tan gran. Caldrà tornar-hi per veure si ja baixat del terrat i la puc afegir aquí. Ha de fer tan goig!
La font de la plaça, escapçada de com jo la recordo, vigila aquesta estelada, que li fa companyia.
Un racó ple d’encant. Aquests colors apagats s’il·luminen amb les tonalitats d’una estelada.
