Ahir al matí va tenir lloc la trobada que, des de fa 15 anys, es fa a l’esplanada on hi ha la Capelleta del Clot de Sant Magí.

Dos grups hi van arribar caminant, l’un fent la ruta més llarga i l’altre la curta, i la resta d’assistents ho varem fer amb cotxe.

Aquest anys, atés que la collita va tan avançada, els camps estaven ben rossos.

Les flors, a la vora de la figura de Sant Magí, mai hi falten. En té cura, des de fa molts anys, Nuri Tella.

Molta gent hi arriba en cotxe.

Els primers que han recollit l‘esmorzar, s’asseuen per tal de menjar comòdament.

Com sempre, el grup que té cura de l’organització de la festa, ja fa estona que van repartint esmorzars…

Fent cua…

L’entrepà amb llangonissa a aquesta hora baixa bé.

La Nati Gutiérrez, que té molta traça per les manualitats, va fer aquesta bosseta tan bonica. Anava de conjunt amb un davantal que portava brodat el mateix motiu. A baix. a la dreta, es pot veure el detall amb que personalitzava les bambes. Ella sempre té aquest punt de gràcia amb els treballs que fa.

La Júlia i la Carla, aquest any, van assistir per primera vegada en aquesta trobada. Els seus avis, Victòria i Josep, estaven d’allò tan contents.

En aquesta esplanada hi ha tot un conjunt d’arbres que, ben catalogats, podrien ser punt d’excursió pels alumnes dels centres educatius. Els hi aniria bé per fer un estudi dels diferents exemplars que s’hi troben.

Els de biltlles, cada any, hi tenen el seu protagonisme en aquesta festa.

Més arbres, en aquest cas, un ametller que, espontaniament ha crescut quasi enmig del camí.

Aquest altre és un exemplar anomenat Cervera. Resulta que el Sr. Boquet i el Sr. Ibáñez, que hi estan posant al davant, els van anar a buscar a la vinya del segon, en un dia que hi havia neu, i el van plantar aquí quan tot just, només feia un metre i mig. Ara, lluieix molt ufanós en questa contrada.

El Sr. Boquet ens va informar que, just davant d’aquest espai on hi ha la Cervera, abans hi havia una gran bassa que recollia les aigües que baixaven de la pluja. També va explicar que hi havia unes obertures per deixar passar l’aigua, com la que podeu veure a la imatge, que, habitualment, estaven tapades per una pedra. Si les pluges eren molt abundants i el sembrat podia quedar massa entollat, treien la pedra i, l’aigua s’acumulava en aquesta bassa.

El matí va ser fantàstic, no feia ni fred ni calor i el cel estava ben net.

Retornant cap a Cervera, seguiem veient els camps ben enrossits.