En aquest post podreu fer un recorregut pels rostres, per la manera de vestir, per la manera de fer… de les persones que viuen i les que visiten els emirats. Hi ha una munió de gent de diferents de nacionalitats que s’apleguen en aquest territori, molts per treballar-hi i altres per gaudir d’unes vacances.
Totes les persones que treballen en l’hosteleria venen contractades d’altres països, bàsicament asiàtics.
L’uniforme és un distintiu que els reconeix. Els treballadors que es dediquen a la construcció, la majoria procedeixen de l’Índia i el Pakistan.
Un jardiner amb protecció total.
Les joves es veuen impossibilitades de defensar la seva privacitat quan s’exposen a les camères fotogràfiques. La seva resposta, taparse d’una manera o altra.
Les clientes musulmanes són les principals consumidores d’or i els primers compradors són els seus futurs marits que preparen el regal de noces més valorat: l’or.
Imatge habitul als centres comercials. L‘home, impecable, i sovint molt jove, acompanyat d’un parell de “viudes negres” que poden ser l’esposa, la germana…
La manera de fer a occident també és repeteix aquí. La principal distracció de qui va sol i, també de qui va acompanyat, és escapolir-se del món real per fer una immersió en el virtual per mitjà del mòbil.
La vestimenta típica dels emirats no es repeteix en altres cultures. Aquestes dues peces són més aviat de països de més cap a l’est: Pakistan…
El mercat de camells està ben a prop dels gratacels. Aquí el temps s’ha parat i s’entra en una altra dimensió.
El color en la vestimenta l’aporten visitants d’altres indrets. El dels emirats és el blanc i negre.
Una joveneta que intenta cobrir-se el cap però que ens mostra la seva coqueteria: els cabells mig a la vista, unes Ray-ban de montura blava…
Exotisme.
Els homes desllumbren amb la blancor d’aquesta roba que els embelleix molt.
Sorprén aquest blanc tan impecable. Sempre perfectes tant si els trobes a les mesquites…
…o al mig del desert!
