Quan mirem aquesta fotografia vèiem un jove primet, amb pinta d’estudiant de capellà d’aquells d’abans, que sembla tímid i inofensiu. Qui es podia pensar que Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny, esdevindria un dels catalans més coneguts arreu del món per la seva trajectòria vital? Aquest jove, quan va arribar al Brasil i es va trobar amb les injustícies que patien els pobles indígenes, de seguida es va posar al seu costat i, ha estat un miracle, que hagi sobreviscut tants anys. Quan van matar el seu vicari, Joao Bosco, anaven per ell, però es van confondre. I fins fa ben poc, ara que ja fa temps que està retirat, va tornar a rebre amenaces de mort, quan ja era imminent que tot els que havien acupat i explotat tants anys unes terres que no eren seves, havien de marxar. La policia de Brasil el va amagar a un lloc desconegut per evitar que l’assassinessin.

És un religiós claretià, escriptor i poeta que des de l’any 1968 viu al Brasil. Va ser durant molts anys bisbe a la regió de Sao Felix don Araguaia, i des d’allì es va dedicar a defensar la seva comunitat i a intentar recuperar les terres que els grans terratinents havien arrabassat als seus propietàris, els indis Xavante.

Diumenge passat, a Cervera, hi va haver la trobada anual la Fundació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, que funciona a Catalunya i que organitza i coordina activitats que giren al voltant de la figura del Bisbe Pere.

Diferents murals amb frases i fotografies estaven exposats al lloc on es rebien els assistents. L’activitat va tenir lloc a la Universitat de Cervera.

En aquestes frases podeu copsar la manera de fer i de pensar de Pere Casaldàliga. És un home intel·ligentíssim que ha escrit molt i alhora també és un gran poeta.

Aquí el podeu veure, ja més gran, celebrant la missa. Al darrere hi ha la imatge del Bisbe Romero que, per defensar els pobres com ha fet ell, va ser assassinat mentre oficiava la missa, a El Salvador.

Ell, als pobres, els anomena empobrits, atés que han estat explotats pels més rics o, en el cas del seu territori, pels terratinents a qui culpa de la gran misèria local i als que ha denunciat públicament. I que són els que l’han amenaçat de mort tantes vegades. En el temps del Papa Pau VI va gaudir d’una protecció total. Des de Roma arribava el missatge de que “Qui toca a Pere toca a Pau”. Més endavant i, com que ell anava a favor de la Teoria de la Lliberació, va xocar amb el nou Papa, Joan Pau II, i se li va recomanar que abandonés el país. No ho va fer i, encara avui, resideix a la seva diòcesi després d’haver exercit durant més de 35 anys com a Bisbe en actiu i ara ja Emèrit (jubilat) a prop de la seva estimada comunitat.

Tots el actes programats per aquesta trobada van tenir lloc a la sala de l’Antiga Biblioteca de la Universitat. Aquí podeu veure un moment de la missa que va tancar la programació del matí.

Al menjador de l’Institut, ens vam aplegar tots els participants per tal de fer l’àpat, sense haver de sortir del recinte universitari.

El tema d’aquesta 27ena trobada de la Fundació Araguaia girava al voltant dels Drets Humans. La sessió de la tarda la va iniciar el grup vocal de Cervera, Mezzos, que van cantar un repertori de cançons de diferents països sudamericans.

La Fundació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga va valorar molt positivament aquesta trobada feta a Cervera en un entorn tan fantàstic. Els que formen part del grup de Justícia i Pau local i que, vam tenir cura de l’organització, els hi agraïm haver triat la nostra ciutat com a seu.

Tanco el post amb una frase del Bisbe Pere Casaldàliga que representa el que ha sigut la seva trajectòria vital, “No posseir res, no demanar res, no callar res”. Aquesta constància ha donat molts fruits i, fa molt poc, que el govern brasiler ha fet fóra a tots els terratinents que ilegalment havien ocupat les terres dels indis Xavante i aquests, han pogut tornar-hi. I Pere Casàldaliga, al seu costat, ja gran i malalt, però content d’haver dedicat una vida a aquesta causa. Ell sempre ha dit que “Les meves causes valen més que la meva vida”.