Avui ens trobem a Sant Llorens de Morunys, una vila que no arriba a 1000 habitants, però degut a que és un enclau turístic i lloc de segona residència, tant pel que fa als caps de setmana com en temps vacacional, la quantitat de gent que hi resideix puntualment, augmenta d’una manera important.

Per tant hi ha un conjunt de serveis, especialment restaurants, que no correspondrien a un lloc amb tan pocs residents. Abans de gaudir amb els paisatges visitarem un restaurant que, si no vaig errada, és el més antic: Cal Tecu.

Façana.

L’habitatge està datat a principis del segle passat, el 1910.

La seva decoració presenta un aire rústic. El blau i el groc, acompanyen arcs i bigues de fusta, contrastant-hi.

El detalls, senzills, antigues capses de llauna, ampolles de vidre de les que ja no se’n troben, fan boniques composicions.

Un vell armari, al que s’hi han posat unes lleixes de vidre, s’ha reconvertit en un moble per guardar-hi la cristalleria. Una idea pràctica i molt encertada.

Un altre recurs decoratiu que transforma aquest sostre en un Arc de Sant Martí.

Passem ara d’un interior a l’exterior. Un dels quatre municipis de la Vall de Lord és Guixers. L’extensió que ocupa és molt gran i les cases estan escampades per tota la contrada. El paisatge és molt maco. Al posar-se la boira, que alternava amb moments en que el sol espiava, el contrast donava imatges especials i etèries.

Els arbres, encara despullats, contrastaven amb aquest fons de núvols en els que el sol, des de darrera, creava una composició inquietant.

La barreja entre un blau exultant, la boira que s’enfila, els núvols enfosquists del fons, tot plegat contrastat amb els perfils de la casa i dels arbres fan que la imatge resulti plena de màgia.

L’encant d’aquesta senzilla composició, que destaca amb aquest bany de sol, durarà poc. La boira se l’engolirà…

Si a algú vol li interessa saber com pot trobar els posts editats sobre diferents indrets de la Vall de Lord heu de murar a l’índex que hi ha a la part esquerra del blog. Cliqueu a l’apartat de Catalunya i en data del 7 de maig hi trobareu Les fonts del Cardener. El dia 12 de maig, A Sant Llorenç de Morunys visitem un espai inoblidable. El 5 d’agost, El mirador de la Creu del Codó i el 6 d’agost, La pedra n’és la protagonista. Sant Serni del Grau.

Aquests quatre posts, als que s’hi afegiran els tres d’aquesta setmana dedicats a la Vall de Lord, sumats als que aniré posant més endavant faran que, en acabar aquesta sèrie, quedi una informació detallada de tot el que ofereix aquest magnífic indret del Solsonès pel que fa a la natura, l’art, la cultura, la gent, les tradicons i els costums.