A Catalunya tenim paisagtes meravellosos. Hi va haver un temps que em vaig dedicar a pujar la majoria de muntanyes d’aquelles que fa molta il·lusió fer-les: per haver conquerit els cims i per gaudir amb les vistes espectaculars que es tenen des d’aquelles alçades. Així va ser com en vaig col·leccionar uns quants. El Montarto, l’Aneto, els Posets, el Puigmal, el Canigó, el Puigllançada, el cim d’Estela, l’Encija amb la Gallina Pelada (amb el que em vaig estrenar de ben joveneta), el Pedraforca, la Pica d‘Estats, el Canigó, el Cadí, el Mont Perdut (fins a la glacera)…vaja que deunidó. També les travesses d’uan vall a l’altra eren molt enriquidores: anar de la Vall d’Aran a la Vall de Bohí, de d’Espot (els Encantats) fins Aigües Tortes…Quan em van detectar una hèrnia discal se’m va acabar de trescar per aqueste alçades.

Darrerament m’estic dedicant a conéixer bé de bé la Vall de Lord, cosa que puc fer combinant el cotxe amb el caminar amb pocs desnivells. Pel que he vist fins ara, que encara em falta molt, és un dels indrets de Catalunya, situat al Solsonès, més fantàstics pel que fa a paisatges muntanyencs d’una mitjana alçada. La màxima, sobre els 2000 m., es troba al repetidor del Port del Comte, on espero pujar-hi per gaudir amb la vista de tota la vall. Aquí, a part del paisatge, que és de primera divisió, hi trobem art i cultura arreu. Esglésies, esglesioles i ermites, escampades per tota la vall, ens mostren tresors artístics i completen composicions paisagístiques precioses.

Són quatre els municipis que formen part d’aquesta vall: Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra i Guixers. Excepte el primer, l’extensió que ocupen és vastíssima, i els habitatges estan escampats per la vall. Recordem que a la Segarra tenim 100 pobles i al Solsonès 1000 masies.

Encetem aquest recorregut pel nucli central del municipi de la Pedra, especialment visitant l’església de Sant Serni, que està impecablement restaurada.

Entrem a dins d’aquesta església i sorprenemt-nos amb la gran quantitat d’elements decoratius, dels que en podeu veure només una mostra, ja que hi ha uns quants altars laterals, plens de detalls curiosos, que val la pena mirar-se’ls bé si s’hi pot anar a fer una visita.

A la part baixa de la trona s’hi troba aquest acabat.

Detalls del Retaule.

Una porta integrada al retaule et porta a la sacristia.

Que, com podeu veure, fa molt goig.

Sempre hi trobes peces especials i diferents. Aquest canelobre té un disseny poc vist.

I el confessionari és del tot sorprenent.

Una escala metàl·lica, molt còmoda de pujar, et porta a dalt el campanar des d’on es pot admirar el paisatge dels voltants.

A baix, el petit cementiri.

Aquest entorn ha estat molt ben restaurat i els accesos són segurs: unes bones parets de pedra sostenen l’escala i les baranes de ferro ajuden a baixar amb seguretat, que aquí la neu i l’aigua hi sovintegen.

Conéixer els habitants d’aquestes contrades resulta ben enriquidor. Fixeu-vos en aquest habitatge. Hi viu un home de 91 anys i no disposa ni de llum ni d’aigua. A més el té completament fortificat perquè no li entri ningú. Vaigtenir una llarga conversa amb ell i va ser molt amable. Amb aquesta edat i, havent viscut sempre a la vall, em va explicar mil i una històries, que em van encantar. Té una memòria prodigiosa.

Aquest sentinella natural també li vigila la casa.

Una altra perspectiva d’aquest habitatge amb la porta de fusta de l’entrada que m’encanta!

Al marxar, i mirar enrere, m’adono que el paisatge és de pessebre.

A cada pas es troben racons amb encant i, molt sovint, protagonitzats per una ermita o una esglesiola.

Demà i demà passat seguiré informant-vos sobre aquesta vall del Lord i explicaré una proposta que crec serà molt interessant.