Recordarem la Festa Major d’hivern 2015, dedicada al Santíssim Misteri, perquè Cervera ha estrenat escut i bandera.
Tenint en compte tot un seguit de referents històrics investigats pel Doctor Josep Mª Llobet i Portella, va arribar a la conclusió que la bandera de Cervera podria ser la següent: “Peça de tela de forma rectangular, apaïssada, de proporcions, dos d’alt per tres de llarg, quarterada en sautor: al primer quart de gules, un cèrvol d’or; al segon i tercer d’or, quatre pals de gules”
Sautor vol dir una determinada posició de les parts de l’escut i la bandera.
Gules, en heràldica, vol dir color vermell.
El elements que hem vist penjats als carrers són els pendons, que tenen les mateixes característiques que la bandera però són verticals.
El problema, des del meu punt de vista, ha vingut donat per dues errades que anireu veient en aquestes imatges fetes al llarg del recorregut pel carrer Major, plaça Universitat i General Güell, que sóm els emplaçaments on estaven col·locades aquests pendons, sempre aparellades amb la senyera.
Personalment m’encanta aquesta recuperació en la que, tant pel que fa al dibuix com al color, penso que és molt més maca i llueix molt més, destacant-hi els grocs i vermells que combinen perfectament amb la seva parella, la senyera.
Hi ha però objeccions a fer. Mentre la senyera aguantava el tipus, ja que el sistema de subjecció era el correcte, el pendó anava ben desguitarrat i no feia gens de goig. L’altre problema era referent al teixit. La tela amb que s’ha confeccionat és massa lleugera, amb poc cos i molt transparent, cosa que, especialment quan li toca el sol, deixa veure tot el que té al darrera. Això no passa amb la senyera que està confeccionada amb un teixit molt més consistent.
Així és com haurien de quedar. I, com podreu veure, quasi no se’n veia cap en aquesta posició
A la plaça Universitat.
Cèrvol versus àliga.
El teixit és tan transparent que podria servir per calcar l’edifici que li queda al darrera.
També s‘ha embrutat, observeu aquestes taques fosques, d’una manera que no toca.
Adoptant aquestes “posturetes” és com es veuen la majoria.
Dos més de correctes. Excepcionalment. Com podeu veure fan molt bonic i la combinació de colors queda molt lluïda.
Els que no s’amunteguen fan panxa. Caldria penja-los amb el mateix sistema que la senyera perquè no es desmarxin..
Aquí sembla un sac a punt de ser tancat i lligat.
Cal posar la part de dalt de la mateixa manera com es fa amb la senyera.
Enjogassat amb el campanar, va d’aquí cap allà. Observeu una avioneta blanca que se’l mira des de dalt.
Fent punteria al campanar.
Altra volta es veu l’avioneta, aquí acabant de sobrevolar la plaça Major.
Llobet, un cop fet el treball de recerca com a historiador, conclou que l’escut de la Ciutat de Cervera hauria de quedar organitzat de la manera següent: “Escut caironat quarterat en sautor: al primer i quart de gules, un cèrvol d’or; al segon i tercer d’or, quatre pals de gules. Per timbre una corona de comte”.
Fent el camí de retorn.
Arribant al carrer General Güell.
Realment la senyera i el pendó queden mol tbé i omplen de color els nostres carrers i places. Aquesta recuperació, de la que el Seny Major n’ha estat el capdavanter, ha resultat molt positiva. Cal tenir en compte aquests poblemes esmentats perquè, al confeccionar més pendons, s’arreglin.
Qui vulgui tenir una informació molt més detallada de l’escrit que m’ha fet arribar Josep Mª Llobet, pel que fa a la justificació de l’escut i de la bandera, em pot demanar-lo contactant amb aquest correu caldelfinestela@yahoo.es
