Avui fa vuit dies que ens vam trobar, al despertar-nos, amb que estava nevant i que la neu ja havia agafat bé tot i tenyint de blanc el paisatge. Una nevada així és fantàstica perquè ens va fer gaudir amb la bellesa que va escampar però no va arribar a donar-nos problemes. L’endemà ja lluïa el sol i la neu abandonava els carrers.
Les imatges d’aquest post estan fetes al Club esportiu Mas Duran, un indret que presumeix d’un entorn fantàstic. Els equipaments esportius i l’entorn, des del campanar, fins els camps segarrencs que s’hi veuen, dóna per fer fotografies amb molt encant.
Agraeixo a Ricard Sàrries, que té cura del bar- restaurant del Club que m’hagi cedit aquestes primeres imatges en les que es veu com cau, amb força, la neu sota la mirada llunyana del campanar. En podeu gaudir sense passar fred…
Mirant aquestes fotografies sembla que escoltem el silenci.
Ja ha acabat de nevar i, unes hores després la diferència entre la imatge anterior i aquesta ja es nota.
La paret del frontó, d’un verd intens, destaca darrera d’aquests arbres que, a l’hivern, tot són branques.
Darrera el filat el paisatge també té el seu encant.
De lluny, les campanes, espien cobertes de neu.
És fantàstic trepitjar neu verge deixant-hi la petjada!!!!!!
Al post de demà, que serà el darrer dedicat a la nevada, veureu fotografies molt maques dedicades a la zona de la piscina en el moment de la nevada, poc despés i l’endemà amb el cel net i blau i un bon sol. No us el perdeu!
