una mica de tot arreu

Tot i la distància, sempre amb el cor a Cervera

Quan es viatja no hi ha res millor que tenir amics al lloc de destí. Això et dóna una visió real de la vida i la manera de ser o de fer en aquests indrets. Penso que és un privilegi. A Buenos Aires, aquesta urbs tan inmensa, capital d’un país vastíssim, hi viu un cerverí, Jaume Ximenes, que ho és de cor i que ho porta amb orgull i satisfacció.

Ell sempre ha estat acollidor amb la gent de Cervera que l’ha anat a visitar i jo, només puc tenir paraules d’agraïment, tant per ell com la seva esposa Hilda Goicoechea, ja que la meva filla Vanesa ha estat vivint amb ells, com si fos una més de la família durant molt temps, i això no té preu.

El seu habitatge està posat amb gust i els records, pel que fa a les coses de Cervera, hi són ben presents. No cal dir que està subscrit a Segarra i que està al dia de tot el que passa a la seva petita ciutat segarrenca.

En aquestes imatges donarem un tomb per alguns espais de la seva llar descobrint alguns objectes ben curiosos i que tenen una petita història al darrera.

El jardí, ara, vestit de primavera.

casa jaume 1

casa jaume 2

Esmorzars, dinars i sopars es fan, en aquest temps, a l‘aire lliure.

casa jaume 24

Amb una família molt llarga: tres fills i sis nebots així com també molts amics, les trobades al voltant de la taula sovintegen en aquesta casa. Aquí se’n prepara una.

casa hilda 1

casa hilda 2

Diferents estances de la planta baixa.

casa jaume 25

casa jaume 21

És del tot evident que la Hilda té una forta inclinació la decoració anglesa.

casa jaume 22

casa hilda 3

casa hilda 5

Un espai amb molt encant, encara més anglès que el “living”.

casa jaume 17

L’imprompta cerverina també s’ha colat enmig d’aquest ambient anglès. Aquest estri que podeu veure sota el lavabo és una sàrria portada de Cervera.  És un regal de Salvador Llobet Pla. Està feta amb espoltins i era per portar la polpa de les olives al molí al carregar la premsa. Normalment no està sota el moblet, sinó més cap a la dreta, i la fan servir per posar-hi revistes.

casa jaume 18

Els pots de llautó, ben arrenglerats, tampoc deixen cap dubte per aquesta afecció.

casa jaume 6

casa jaume 8

La fusta és present en tot l’habitatge donant-li una cal·lidesa encisadora.

casa jaume 16

casa ajume 9

Un estri ben especial és el que fa de base a la làmpada.

casa jaume 3

Observeu aquest altre conjunt d’aparells

casa jaume 10

… que aquí podem veure en detall. Segur que alguns d’ells també han fet el llarg viatge des de Cervera fins Argentina…

casa jaume 11

…més…

casa jaume 13

 

Les flors del jardí embelleixen i perfumen diferents racons de l’habitatge.

casa hilda 4

casa hilda 6

Des de totes les finestres la verdor i el color envaiex la casa.

casa jaume 12

casa jaume 14

casa jaume 15

Tal com he dit abans hi ha molts objectes que porten records de Cervera. Com aquest que pel Jaume és molt entranyable ja que procedeix de casa els seus avis, cal Cularsa de Cervera. Està fet amb cuiro i cosit a mà. Els cascavells en moure’l sonen amb molta alegria.

cascabells

Vaig a descriure aquest altres estri, tal com l’explica el Jaume: és un llum d’oli de quatre blens, dos d’ells van quedar aixafats per les pedres del lloc enrunat d’on la vaig treure l’any 1947, ja fa 67 anys. Vaig fer cap a les runes, que encara tenien teulada, del molí del Casanelles, que estava situat sobre l’hort del Canalda. Tot plegat es trobava sota les parets del mur que es van fer per la banda del passeig del Portalet que dóna a l’antiga carretera Nacional.

Fa 44 anys que va vitjar de Cervera a Buenos Aires.

casa jaume 26

Tanco aquest post amb unes altres paraules de Jaume. Ell recorda un munt de coses de Cervera. Té una memòria prodigiosa i és un plaer escoltar com les explica. Diu:

El meu avi Felip Portella i Carbonell era cabaler de cal Cularsa del Raval. Eren matadors de porcs. La casa pairal, des de 1769, fou al Raval, passada la corba de davant la farinera del Camps, al costat de cal Lafargue. L’hereu era Ramon Portella i Carbonell que tingué dos fills, Ramon i Josep Mª que no van tenir descendència i van morir fa més de 10 anys a l’Hospital (Residència Mare Güell). El patrimoni passà als descendents de la seva germana Cecília Portella, casada amb el Quiquet. Van tenir un fill, de la meva quinta, que ja és mort. Cal Cularsa ja només està en el meu record.

I ara jo afegeixo: Aquest fill va tenir una filla, la Lluïsa, que la vaig tenir d’alumna quan jo feia poc que m’havia estrenat de mestra. Ella ha tingut dues fillesi així es fan i es desfan les històries

Jaume ets un cerverí del que podem estat ben orgullosos. Un home que estima la seva terra, la té sempre present i té tants records ben presents que, fins i tot, en podria escriure un llibre. N’haurem de parlar!!!

Tanco aquest post amb unes fotografies d’avui mateix, que he demanat a Jaume i Hilda, i que, amablement m’han fet arribar.

Quin goig què feu estimats amics…

jaume hilda

altra jaume hilda

… en aquest racó de la vostra llar, a l’estudi sota teulada, acollidor i càl·lid, com el vostre tarannà !!!!!!!

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: