una mica de tot arreu

Un tastet del país que té més bellesa natural de tot Amèrica

baladres blanc

Aquí tenim la tardor, i a l’hemisferi sud disfruten amb la primavera. Una primavera que a l’Argentina està sent molt càl·lida. Aquest país, des del meu punt de vista, és el que de tota la resta de països americans és el queté més belleses naturals. Es necessita molt temps per veure tot el més magnífic. En aquest vitge que acabo de fer, dono per vistos tots els llocs més espectaculars d’Argentina amb l’anada al mirador de l’Aconcagua. Aniré informant en diferents posts de tot un seguit de coses que segur agradaran, especialment aquests paisatges de muntanya que són impactants.

Avui en fem un tastet.

La primavera a la capital on, milers d’aquests arbres, els “jacarandá”, tenyessin de lila avongudes i places.

PRIMAVERA

A les zones muntanyoses de la pre-cordillera les flors també espien cap els camins de “cornisa” que fan tremolar.

ar 30

La primavera ve acompanyada de les decoracions nadalenques. Ells celebren el Nadal just quan comença l’hivern.

ar 17

A casa dels amics amb arrels cerverines, en aquest cas una jove mare de família apassionada per l’art, ens sorprén amb una capsa de galetes amb el Campanar de Cervera enmig d’una decoració personal i original. En un altre post podreu fer una visita al  seu habitatge.

aer 8

Una altra artista cerverina: la jove Solana, néta del Pepe Turull. Exposava la seva obra en un espai a la capital.

ar 18

Més cerverins. A casa del Jaume Ximenes, a l’esquerra el podeu veure amb una samarreta amb la senyera, preparant un sopar amb uns quants convidats.

ar 5

Bodegó amb productes de qualitat.

ar 7

Al “campo” com diuen per allí. Un espectacular camí, amb un conjunt d’arbres ben arrenglerats, porta a la sortida o a l’entrada, si es mira per l’altre costat.

ar 14

Aquests vastíssims camps de blat de la província de Santa Fe són el graner de l’Argentina. Inmensos. S’estenen per unes planes, sense gens de desnivell, on la vista s’hi perd.

ar 1

Tres passos i el blat ja està preparat per la venda.

ar 2

Els cavalls formen part d’aquest món rural, no pel treball sinó pel lleure. Aquí, al revés del que vam veure a Rumania, la maquinaria és molt potent.

ar 3

TOCANT CAVALL

A la precordillera trobes molts ramats de “guanacos”. Fins i tot alguns s’apropen als cotxes i et donen temps de baixar per captar la seva imatge…

vicuña bona

Tocant a Uspallata hi ha el “Cerro colores”. Una meravella de paisatges que impressionen per les formes i els colors.

ar 21

ar 22

ar 23

Al fons, nevat, l’Aconcagua, el sostre d’aquest continent.

ar 20

En primer terme, la verdor que envolta el poblet  d’Uspallata, al darrera la cordillera dels Andes i, al fons, el pic segon a la dreta, l’Aconcagua.

ar 24

Aquí, ja des de l’altra cara, el tenim més a prop. És el del fons, quasi cobert de neu. Era el segon dia que hi pujàvem i es veia millor que a la vigília.

ar 27

En un proper post podreu gaudir amb els paisatges de l’entorn que són impactants i amb les explicacions adients.

ar 26

En aquest punt, a 3.000 metres feia un fred que pelava, bàsicament pel vent que era gèlid.

ar 35

La cordillera andina fa frontera entre Xile i Argentina però l’Aconcagua cau a la part Argentina i la majoria d’expedicions surten d’aquí.

 

 

 

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: